ELS QUATRE DE GUILDFORD.

Aquest estiu he passat les vacances recorrent Irlanda. A Dublín vaig visitar la presó de Kilmainham, on es va rodar la pel·lícula “En el nombre del padre”. Això va fer-me venir moltes ganes de veure la pel·lícula i tot passejant per Grafton St. Vaig trobar-la i la vaig comprar.
La pel·lícula repassa a través d’un atemptat terrorista, perpetrat per l’IRA, l’història de quatre joves que varen ser condemnats per un crim que no varen cometre.
El 1974, Anglaterra va instaurar una llei antiterrorista on permetia a les forces de seguretat, retenir durant set dies i set nits a qualsevol sospitós de terrorisme sense presentar cap càrrec.
En un clima de màxima tensió, el cinc d’octubre de 1973, l’IRA va atemptar en el pub“ Horse and groom”, situat al sud de Londres i lloc de trobada de molts militars britànics. Varen morir cinc persones i hi va haver una gran multitud de ferits.
Gerry Conlom, Paul Hill, Patrick “Paddy” Armstrong i Carole Richardson, varen ser detinguts pocs dies després de l’atemptat. Varen ser retinguts i torturats durant set dies fins que varen firmar una confessió on s’inculpaven. La policia va decidir que ells quatre no podien haver fet allò ells sols i varen detenir a familiars de Gerry Conlom. Coneguts com els set de Maguire, hi havia el pare de G. Conlom, la tieta i un nen de 14 anys entre d’altres.
Uns anys més tard la policia britànica va detenir el veritable autor de l’atemptat i membre de l’IRA. Tot i la seva confessió, les autoritats varen decidir mantenir a la presó a tots els innocents condemnats.
A la presó Gerry Conlom va conèixer a l’advocada Gareth Peirce, que va fer reobrir el cas. Havien passat 15 anys, i va descobrir irregularitats i documents ocults en el judici on es demostrava l’innocència dels onze condemnats.
El 1989 varen ser alliberats i absolts dels càrrecs. L’any 2005 Tony Blair, primer ministre britànic, va demanar disculpes publiques a tots els inculpats.
Per a Giusseppe Conlom ja era tard, va morir a la presó.
És una pel·lícula que ens fa reflexionar sobre totes aquestes quimeres antiterroristes americanes i sobre l’autentica professionalitat i transparència dels sistemes judicials siguin del país que siguin.

Veien aquesta pel·lícula em sorgeix una pregunta:

Quans innocents hi deuen haver a les presons del món?

Aquesta cita correspon al moment que Gerry Conlom va ser declarat innocent:
"Soy un hombre inocente, he pasado quince años en prisión por algo que no cometí. Ví morir a mi padre en una prisión británica por algo que no cometió. Y este gobierno sigue diciendo que es culpable. Quiero decirles que hasta que mi padre sea probado inocente, hasta que las personas implicadas en este caso sean probadas inocentes, hasta que los culpables sean llevados ante la justicia... seguiré luchando... ¡en nombre de mi padre y de la verdad!"