POLÍTIKS.

Polític-a
Persona que s'ocupa professionalment dels afers públics, de la política.
Política
Conjunt d'activitats teòriques i pràctiques referents a les relacions entre els ciutadans d'una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats.

Ara que ja han passat unes altres eleccions i tothom a tingut temps de reflexionar, m’adono que com sempre els nostres representants polítics continuen “fent autocrítica”.
Suposo, que durant les pròximes setmanes o mesos començarà la cursa cap a la presidència de la generalitat, tot i que aquestes eleccions no es faran fins a finals del 2010. Ara començaran les promeses, ara la classe política treure l’agenda per passejar per mercats i carrers de totes les ciutat, aquelles que fa quatre anys que no trepitgen, fent tot tipus de promeses, que segur que no poden ni tenen intenció de complir. Ara és quan els començarà a preocupar la vida de la ciutadania, aquella que fa possible que ells puguin dormitar durant quatre llargs anys en un ascó. Ara comença a arribar l’hora de triar entre uns candidats molt dolents i uns altres de dolents. Així que podríem arribar a la conclusió que:

Un candidat molt dolent en fa a un altre de dolent, bo?
És lògic haver de triar entre dos candidats molt dolents?
És lògic que després d’una abstenció record, ningú sigui prou humil com per fer autocrítica i reconèixer que la majoria dels politics no mereixen que els anem a votar?

S’ha de votar, com a mínim per reconèixer l’esforç de tots aquells que varen lluitar per poder viure en un país amb democràcia i per tots aquells, que viuen en països que encara no els és possible poder decidir qui ha de dirigir els seus futurs. S’ha de votar, per tots aquells que poden votar però que en realitat tant és els resultats, ja que estan decidits molt abans de exercir el seu dret a vot.

Així que visca la classe política i llarga vida a tots aquests acomodats que només els preocupa el seu ascó.

FILÒSOF DE BUTXACA

Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses.
Albert Einstein.

HIKIKOMORI.

Ahir, a la sala d’espera de la consulta del dentista, tot fullejant una revista, vaig llegir un article que va fer-me reflexionar molt i com a pare va deixar-me molts interrogants oberts.
Potser com jo sou dels que no heu sentit a parlar mai del HIKIKOMORI.
La veritat és que jo fins ahir tampoc. Així que us faré cinc cèntims de què es tracta.
HIKIKOMORI en japonès vol dir inhibició, reclusió, aïllament. Aquest és el nom que reb el transtorn que pateixen prop de 1.200.000 adolescents japonesos.
Aquests adolescents de cop i volta decideixen tancar-se a casa, a l’habitació majoritàriament però també a qualsevol lloc de la llar. Un cop tancats s’aïllen completament del món exterior i no volen mantenir relació de cap tipus amb ningú. Els motiu majoritàriament són la por al fracàs, al desengany a qualsevol cosa que no els deixi ésser prou competitius dins la complicada societat japonesa. Pel que fa a la família, l’única cosa que fan és amagar la situació del seu fill ja que és una vergonya davant la societat tenir un fill amb aquest transtorn. L’únic que fan és donar-los aliments i videojocs per cobrir les seves necessitats, ja que normalment aquests joves dormen de dia i juguen a les consoles de nit.
Dins d’aquest transtorn hi ha diferents perfils de comportament:
- Alguns surten de nit però no es comuniquen amb nungú.
-Altres al sentir-se pressionats pels seus pares actuen violentament o els amenacen amb suicidar-se.
El 41% dels efectats estan entre 1 i 5 anys tancats.
No us sembla esperpèntic que algun fill vostre patís un transtorn d’aquest tipus?
Què porta a un adolescent a recluir-se així?
Quina relació tenen aquests joves amb els seus pares?
Com a pare pots permetre el tancament d’un fill teu i no fer res per por de l’opinió de la societat?
No sé però suposo que també us esteu fent un munt de preguntes. Si voleu, podeu deixar a l’apartat de comentaris la vostra opinió i ho podem comentar entre tots els interessats.

Life In Technicolor II – Coldplay

VOLDRIA RECOMANAR-VOS EL VIDEOCLIP DE COLDPLAY LIFE IN TECHNICOLOR II.
ÉS UNA FANTASTICA I ORIGINAL ANIMACIÓ.
COM MOLTS DE VOSALTRES JA SABEU SÓC UN GRAN SEGUIDOR DE COLDPLAY I PER AIXÒ VOLIA RECOMANAR-VOS QUE VISUALITZEU EL CLIP.
ESPERO QUE US AGRADI.

LA NOCHE DEL LEEDS EN DIRECTE A RADIO MANLLEU.

Bon dia amics!
De nou escric per anunciar-vos que el proper dimecres dia 17/6/09, La Noche del Leeds, farà un concert en directe des de el programa de Radio Manlleu "Come Together".

El podeu seguir a partir de les 21:00 h a la freqüència de Radio Manlleu que és 107.0 FM.
I si voleu assistir com a públic, teniu que arribar com a molt tard a les 20:45h.

Així que ja ho sabeu, us dono per informats!

Salut i fins a la propera.

L'ÀNEC DONALD.

La gent de la meva generació varem créixer entre els dibuixos animats de l’ànec Donald i els de la Heidi.
Suposo que la predilecció per un o per l’altre personatge, ja va començar a marcar una mica el nostre futur caràcter. Personalment vaig decantar-me per l’ànec Donald. El seu caràcter esquerp i indomable, no com la Heidi, la dificultat per entendre res del que deia sempre va cridar-me molt l’atenció.
Ahir 9 de juny, amb motiu del seu 75 aniversari, l’aparició de aquesta noticia al diari, va transportar-me novament a la meva infantesa, de la que tinc molt bons records. Així que aprofito per recordar-vos aquesta curiositat infantil.

NEGUIT DESPRÉS CALMA.

SENTO UNA TRISTA SENSACIÓ DE SOLEDAT,
UN SOSPIR, UNA CREMOR, GANES DE MARXAR.
UN PUNY EM COLPEJA L’ÀNIMA, EM DESBORDA, M’ESCLAFA.
GANES DE MORIR NO EM FALTEN,
UNA PETITA EXCUSA, POCA COSA EM FARIA FALTA.
VIURE, MORIR,
RIURE, PLORAR,
ÉS TAN PETIT EL LLINDAR.
UNA GOTA DE PLUJA EM REFRESCA LA CARA
AIRE FRESC, ENERGIA RENOVADA
POTSER NO ÉS LA VIDA SOMIADA
POTSER RENDIR-SE NO FA FALTA.

AQUEST ÉS UN MISSATGE D’ESPERANÇA PER A TOTS AQUELLS QUE NO VEUEN LA LLUM AL FINAL DEL CAMÍ.

LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS. PAOLO GIORDANO.

La solitud dels nombres primers, és una història d’amor entre dos adolescents, marcats per dues desgracies personals que els han canviat la vida.
El que realment et captiva del llibre, potser no és la història d’amor en si, sinó com l’autor et pot transportar a diferents estats d’ànim segons la trama.
L’escriptura, en alguns moment pertorbadora, turmentada i molt emocional, fan identificar-te amb els personatges.
La manera d’explicar l’historia, el vocabulari, la fredor matemàticament estudiada de com introdueix molts aspectes de la vida tant complexes, com la relació entre pares i fills, les relacions entre adolescents, buscant la seva identitat, el sexe, l’amor.
Giordano aconsegueix aproximar-nos a tots aquests temes amb una gran sensibilitat.
Així que us recomano molt que no perdeu l’oportunitat de disfrutar d’aquest llibre.

MÚSICA ANTICRISIS

Si encara no coneixes a LA NOCHE DEL LEEDS, segurament, és la primera vegada que visites el meu bloc. Si ja n’has sentit a parlar però encara no t’has comprat el seu nou CD!
Ara ja no tens excusa. LA NOCHE DEL LEEDS, ha engegat una original iniciativa anticrisis.
Per tant sols 3$ o el que vindrien a ser 2 € aprox., ja pots descarregar-te el seu últim treball. Això si, l’oferta te data de caducitat, nomes serà valida fins el dia 15 de juny.
Així que no perdis més el temps i clica sobre el títol del post, et portarà directament a http://www.cdbaby.com/lndl2 i des de allà podràs descarregar-te el CD.

Fa molt temps que us parlo de LA NOCHE DEL LEEDS però mai us he posat cap vídeo ni cap cançó al meu reproductor. Així que hi posaré solució i ara ja podreu disfrutar del vídeo del tema “El lamento de la armónica” del últim àlbum titulat “Pasando Pàgina”.
Espero que us agradi i que faci animar-vos a comprar el CD.

TIANANMEN 1989 - 天安门广场 - 天安門廣場

La Plaça Tiananmen és la plaça més gran del món, amb una area total de 440.000 metres quadrats. La plaça es va construir seguint l’eix sud-nord de la ciutat prohibida. Al centre hi trobem el mausoleu de Mao Zedong. En aquesta plaça és on es va produir la revolta de la plaça Tiananmen el 4 de juny de1989, també coneguda com la massacre de Tiananmen.
La revolta és va iniciar el 15 d’abril de 1989, on en motiu d’uns actes per honorar la mort de Hu Yaobang (dirigent i antic secretari general del partit comunista chines), els estudiants van iniciar manifestacions contra la política china i el comportament de la seva classe política.
La falta de llibertats, el control de l’estat sobre l’economia, les relacions socials i la alarmant corrupció política, van provocar l’inici de les protestes. El que va començar com una protesta estudiantil va anar augmentant de tamany amb el pas del dies. Si van sumar tot tipus de col·lectius, obrers, grups d’intel·lectuals i ciutadans de tota classe social, fins a fer-se amb el control dels carrers de Pekín. Donant lloc a la “primavera de Pekín” com es va anomenar a el primer gran moviment popular de la República Popular de China. Les seves reclamacions eren canviar el sistema polític i econòmic i transformar el país en una democràcia.
El 20 de maig, el govern va proclamar la llei marcial en vuit districtes de Pekín; però els manifestant entre barricades van aturar l’escomesa de l’exèrcit.
Les autoritats van optar per posar fi a les protestes amb l’incursió de les forces de l’estat a la plaça la nit del 3 al 4 de juny de 1989. El resultat, més de 700 estudiants morts, juntament amb l’arrest massius de protestants. Per posar fi a les manifestacions, l’exèrcit va utilitzar tot tipus de vehicles militars, que s’emportaven per davant a tot el que s’interposava en el seu camí. Les camaras de televisió, varen transmetre per a tot el món les sanguinàries i despietades imatges del tancs de guerra atropellant a manifestants, juntament amb escenes de fum, sang i molts morts.

Així que en un dia com avui voldria recordar-vos uns fets com aquest, per recordar i honorar a tots aquells que ha perdut la vida en l’intent de lluitar per un món més lliure.

T'AGRADARIA PUBLICAR EL TEU PROPI LLIBRE?

Ets un apassionat de la literatura?
T’agrada llegir?
Ets dels que els hi encantaria escriure un llibre, però no t’atreveixes ?
Doncs ara, tu també tens la possibilitat de posar sobre el paper les teves pròpies histories.
A traves de la pagina Web Bubok.es, ara tu també tens la possibilitat de publicar el teu propi llibre.

Que com funciona?

Bubok maqueta el text, tria unes cobertes per el llibre i el penja a la seva botiga virtual. Si algú s’interessa per el teu llibre, en quinze dies l’imprimeixen i l’envien al comprador.

Que hi guanya Bubok?

Com que tu poses el preu de venta del llibre, un cop es ven un exemplar, et parteixes els beneficis amb ells.
Bubok és una editorial Catalana creada per l’Andreu Teixidor. Publica tot tipus de llibres, des de recull de contes, poemes, memòries i tot el que siguis capaç d’escriure.
Així que ja no tens excusa per no publicar aquell llibre que sempre havies somiat escriure!

Seràs tu el pròxim fenomen literari?