Ara que aquest any arriba a la seva fi, tots aprofitarem per fer una mica de balanç; el que ens ha sortit bé, el que no ens ha sortit tant bé... en resum, el balanç de l’any com si d’una empresa es tractés.
Però el que realment ens agrada és fer la llista amb els bons propòsits per l’any vinent:
aprendre anglès, apuntar-nos al gimnàs, ser millors persones, tolerar millor a la sogra....un sense fi de bons propòsits.
La realitat és que d’aquí a un any per aquestes èpoques tots haurem fracassat amb la majoria dels propòsit, fins i tot m’atreveixo a dir que a mitjans de febrer ja haurem desistit de complir la major part de la llista. Però no us estresseu,tots sabem que som humans i l’únic animal que es pot entrebancar dos cops amb la mateixa pedra, així que l’any vinent ja tindrem temps de fer una nova llista.
Salut i bon any nou.
dimecres, 31 de desembre del 2008
dimecres, 24 de desembre del 2008
ENIGMES - CAPÍTOL 6
Només arribar a casa, connecto l’ordinador, introdueixo la targeta a la ranura SD i una vintena de fotos es carreguen una darrera l’altra. Com més fotos veig, més desorientat estic. Les fotos són recents, en concret de deu dies abans. El que més em sobta és el model de la màquina de fotos, una Leica M80. Aquesta és la mateixa càmera que sempre portava l’Edu a sobre, n’havia parlat milions de vegades.
He d’anar a veure en Quim, el mosso, i explicar-li. Potser té relació amb la mort de l’Edu.
A comissaria em diuen que en Quim no està de servei fins a les deu. Falta mitja hora i li dic al noi de recepció que li digui al Quim que l’espero al bar de davant de comissaria.
Em sona el mòbil, és el Sr.Casanovas, està fet una fera, em pregunta sense embuts si he furgat en el sobre de la seva taula, evidentment intento fingir no saber de què em parla, em jura que si no li dic la veritat m’arrancarà la pell a tires, això confirma que aquelles fotos tenen un valor incalculable per a ell, una família tant recta i tant ben posicionada en la comunitat catòlica no pot permetre’s que una notícia així s’escampi.
Entro al bar del costat de comissaria. El temps passa molt a poc a poc. Falten deu minuts per les deu i només quedo jo i el cambrer dins el bar.
Darrere meu sento la porta que s’obre. Una olor coneguda m’arriba a les narius, és el perfum car i la suor coneguda del Sr.Casanovas. Em crida, les cames em tremolen, no sembla un home que faci amenaces en va, així que em giro poc a poc. Al seu costat hi ha dos grangers fornits amb cara de pocs amics i més enrere el seu fill Adrià.
- Vinga noi dona’m la targeta
- Quina targeta? com m’heu trobat?
- Tots els cotxes de l’empresa porten un gps, no ha estat difícil trobar-te.
Un dels grangers fa entrar el cambrer a la cuina i l’altre m’agafa pel coll i comença a apretar, em falta l’aire. De sobte s’obre la porta, és el meu amic Quim, mai no he tingut tanta alegria de veure un poli, pregunta:
- Què passa aquí?
El Sr.Casanovas deixa anar un comentari acusador.
- Aquest xitxarel·lo té una targeta que em pertany i vol fer-me xantatge, si me la torna podem deixar-ho estar ara mateix, agent!
- Quim, no és veritat!a la targeta hi ha el motiu de la mort de l’Edu !!!
- Calla desgraciat, brama l'Adrià, no saps de què estàs parlant!
- Sé molt bé de què estic parlant. Ara em lliga tot. Primer vaig veure la teva germana donar un sobre a l’Edu i en David, després a tu donant-li un cop de puny, també vaig veure’t sortir del Vergós perseguint l’Edu i tornar sobresaltat, la veritat és que no tenia cap fil conductor fins avui. L’Edu us feia xantatge a tu i a la teva germana, sabia que éreu molt més que dos bons germans, els germans no es donen el lote al seient de darrera d’un cotxe i si algú del vostre cercle hagués aconseguit aquestes fotos hagués set la fi de la vostra família dins l’alta societat, oi??
- Es fa un llarg silenci, els ulls del Sr.Casanovas són plens de llàgrimes, ell és un bon home i no pot entendre com els seus fills l’han traït d’aquesta manera.
Ens arresten a tots. Als macarres i a mi ens deixen anar després de fer-nos vàries preguntes.
Quan surto veig entrar a la Sra.Casanovas, va esposada, però amb el cap ben alt.
- Li demano al Quim perquè està detinguda.
- En Quim m’explica que la senyora de les males puces és en realitat qui ha matat a l‘Edu,la seva família no podia permetre’s un escàndol com aquell, així que va decidir matar l’Edu. Ella mateixa ha confessat a casa seva a l’assabentar-se de la detenció del seu fill i el seu marit.
És d’hora i després de tantes emocions faig una visita al Vergós, quasi està buit, Emma és allà, s’acosta i em diu:
- Philemon, m’esperaràs quan....
- ti..tit,ti..tit...
FI.
He d’anar a veure en Quim, el mosso, i explicar-li. Potser té relació amb la mort de l’Edu.
A comissaria em diuen que en Quim no està de servei fins a les deu. Falta mitja hora i li dic al noi de recepció que li digui al Quim que l’espero al bar de davant de comissaria.
Em sona el mòbil, és el Sr.Casanovas, està fet una fera, em pregunta sense embuts si he furgat en el sobre de la seva taula, evidentment intento fingir no saber de què em parla, em jura que si no li dic la veritat m’arrancarà la pell a tires, això confirma que aquelles fotos tenen un valor incalculable per a ell, una família tant recta i tant ben posicionada en la comunitat catòlica no pot permetre’s que una notícia així s’escampi.
Entro al bar del costat de comissaria. El temps passa molt a poc a poc. Falten deu minuts per les deu i només quedo jo i el cambrer dins el bar.
Darrere meu sento la porta que s’obre. Una olor coneguda m’arriba a les narius, és el perfum car i la suor coneguda del Sr.Casanovas. Em crida, les cames em tremolen, no sembla un home que faci amenaces en va, així que em giro poc a poc. Al seu costat hi ha dos grangers fornits amb cara de pocs amics i més enrere el seu fill Adrià.
- Vinga noi dona’m la targeta
- Quina targeta? com m’heu trobat?
- Tots els cotxes de l’empresa porten un gps, no ha estat difícil trobar-te.
Un dels grangers fa entrar el cambrer a la cuina i l’altre m’agafa pel coll i comença a apretar, em falta l’aire. De sobte s’obre la porta, és el meu amic Quim, mai no he tingut tanta alegria de veure un poli, pregunta:
- Què passa aquí?
El Sr.Casanovas deixa anar un comentari acusador.
- Aquest xitxarel·lo té una targeta que em pertany i vol fer-me xantatge, si me la torna podem deixar-ho estar ara mateix, agent!
- Quim, no és veritat!a la targeta hi ha el motiu de la mort de l’Edu !!!
- Calla desgraciat, brama l'Adrià, no saps de què estàs parlant!
- Sé molt bé de què estic parlant. Ara em lliga tot. Primer vaig veure la teva germana donar un sobre a l’Edu i en David, després a tu donant-li un cop de puny, també vaig veure’t sortir del Vergós perseguint l’Edu i tornar sobresaltat, la veritat és que no tenia cap fil conductor fins avui. L’Edu us feia xantatge a tu i a la teva germana, sabia que éreu molt més que dos bons germans, els germans no es donen el lote al seient de darrera d’un cotxe i si algú del vostre cercle hagués aconseguit aquestes fotos hagués set la fi de la vostra família dins l’alta societat, oi??
- Es fa un llarg silenci, els ulls del Sr.Casanovas són plens de llàgrimes, ell és un bon home i no pot entendre com els seus fills l’han traït d’aquesta manera.
Ens arresten a tots. Als macarres i a mi ens deixen anar després de fer-nos vàries preguntes.
Quan surto veig entrar a la Sra.Casanovas, va esposada, però amb el cap ben alt.
- Li demano al Quim perquè està detinguda.
- En Quim m’explica que la senyora de les males puces és en realitat qui ha matat a l‘Edu,la seva família no podia permetre’s un escàndol com aquell, així que va decidir matar l’Edu. Ella mateixa ha confessat a casa seva a l’assabentar-se de la detenció del seu fill i el seu marit.
És d’hora i després de tantes emocions faig una visita al Vergós, quasi està buit, Emma és allà, s’acosta i em diu:
- Philemon, m’esperaràs quan....
- ti..tit,ti..tit...
FI.
dilluns, 22 de desembre del 2008
ENIGMES - Capítol 5
Sóc al llit i no puc treure’m del cap els llums de l’ambulància i la manta metàl·lica a terra cobrint el cos de l’home amb que no fa ni tres hores he estat conversant, Miro el despertador; són les vuit.
Mil preguntes volten dins el meu cap; què ha passat? on és en David?, té relació la mort de l’Edu amb la baralla que havia presenciat el dia anterior? L’he de trobar. Potser ell té respostes a totes les meves preguntes.
Surto esperitat del meu apartament, sé on viu, tot i que quasibé mai no és a casa. Just a la cantonada de casa seva hi ha un bar on es congregen tots els aficionats que marxen a veure el Barça. Miro entre la multitud i no el veig. Pregunto a un senyor si l’ha vist i em diu que és dins el bar. Entro i està llegint l’Sport. Em quedo mirant-lo fixament i de sobte una pregunta em colpeja el cor.
Com li diré el que li ha succeït al seu amic de l’ànima?
Aixeca la vista del diari i fa un glop del cafè que encara fumeja. M’acosto i li dic:
- Hola David!!
- Salut Phil, tu per aquí? també véns a veure el derbi?
- No, no la veritat és que vull parlar amb tu.
- Digues doncs!
- Quan vas marxar ahir amb l’Edu del Vergós què va passar?
- Res, ell va marxar pel carrer dels Dolors i jo catedral avall. Perquè?
- No saps res d’ell,oi?
- No, què vols dir?
- L’Edu és mort.
Potser no és la millor manera de donar aquestes notícies, però el tacte no ha estat mai una de les meves virtuts.
Dilluns al matí. Em llevo d’un humor diferent als darrers dilluns de la meva vida, avui tinc il·lusions renovades. Per primer cop en molt de temps em sento feliç d’anar a la feina.
Ara ja no tinc excusa per arribar tard, fins i tot tinc cotxe d’empresa.
A les vuit menys cinc entro a les oficines del gremi.
És un edifici annex a la casa del Sr.casanovas. Ara ja no ens tutegem. Ell ara, és el meu cap.
A l’edifici hi ha una recepció amb dues noies que em saluden cordialment. Irene, una de les noies, m’acompanya fins al despatx del Sr.Casanovas.
És un despatx espectacular, dos cops el meu apartament. Allí s’hi troba el jefe parlant per telèfon, penja, i em saluda:
- Bon dia Phil, apunt per començar?
- Sí ,és clar!! però què li ha passat a la ma? li pregunto.
- No res, dissabte amb un martell vaig aplastar-me un dit, però no serà res.
- M’instal·lo al meu despatx i entra la que serà la meva secretària. És, no sé com descriure-la, no és la secre que tot home voldria tenir. Té uns vint-i-vuit anys a cada cama i una mala llet que tomba d’esquena a terra, la seva benvinguda és:
- No serveixo cafès, ni envio caixes de bombons a dones enganyades.
A les tres de la tarda tinc una reunió amb el cap de reproducció assistida de vaques i el Sr.Casanovas. Sóc el primer d’arribar, xafardeixo una mica pel despatx. Per la vidriera veig el Sr.Casanovas amb un sobre gros a la mà escridassant al seu fill. De sobte apareix la seva filla i tots tres gesticulen de manera molt agitada.
Obro la finestra però és massa lluny per sentir de què parlen. De cop Severí dóna un mastegot a l’Adrià i marxa direcció cap al despatx. A l’entrar no s’espera trobar-me, suposo
- Què fas aquí?
- Tenim reunió ara a les tres, ho recorda?
- Sí,sí tens raó, on és en Pere?
- Encara no ha arribat.
Deixa el sobre a la taula i em diu:
- Ja torno.
La meva capacitat per ficar-me en problemes és mundialment coneguda. El sobre que ha deixat el Sr.casanovas sobra la taula és un sobre força corrent, això sí, està ple de taques i de faltes d’ortografia. Entre la ranura del sobre sobresurt la punta d’una fotografia. Hi dono un cop d’ull. El cor em fa un salt, no puc creure el que estic veient, és massa irreal perquè allò sigui veritat.
Dins del sobre també hi ha una targeta de memòria d’una càmera de fotos. Com qui no vol, l’agafo i me la poso dins la butxaca. Es torna a obrir la porta. És en Pere. Ens saludem i torna a entrar el Sr.Casanovas, agafa el sobre d’una revelada i el tanca a la caixa forta.
Estic salvat, no ha mirat dins del sobre per comprovar el material.
Continuarà...
Propera i ultima entrega dimecres 24/12/2008.
Mil preguntes volten dins el meu cap; què ha passat? on és en David?, té relació la mort de l’Edu amb la baralla que havia presenciat el dia anterior? L’he de trobar. Potser ell té respostes a totes les meves preguntes.
Surto esperitat del meu apartament, sé on viu, tot i que quasibé mai no és a casa. Just a la cantonada de casa seva hi ha un bar on es congregen tots els aficionats que marxen a veure el Barça. Miro entre la multitud i no el veig. Pregunto a un senyor si l’ha vist i em diu que és dins el bar. Entro i està llegint l’Sport. Em quedo mirant-lo fixament i de sobte una pregunta em colpeja el cor.
Com li diré el que li ha succeït al seu amic de l’ànima?
Aixeca la vista del diari i fa un glop del cafè que encara fumeja. M’acosto i li dic:
- Hola David!!
- Salut Phil, tu per aquí? també véns a veure el derbi?
- No, no la veritat és que vull parlar amb tu.
- Digues doncs!
- Quan vas marxar ahir amb l’Edu del Vergós què va passar?
- Res, ell va marxar pel carrer dels Dolors i jo catedral avall. Perquè?
- No saps res d’ell,oi?
- No, què vols dir?
- L’Edu és mort.
Potser no és la millor manera de donar aquestes notícies, però el tacte no ha estat mai una de les meves virtuts.
Dilluns al matí. Em llevo d’un humor diferent als darrers dilluns de la meva vida, avui tinc il·lusions renovades. Per primer cop en molt de temps em sento feliç d’anar a la feina.
Ara ja no tinc excusa per arribar tard, fins i tot tinc cotxe d’empresa.
A les vuit menys cinc entro a les oficines del gremi.
És un edifici annex a la casa del Sr.casanovas. Ara ja no ens tutegem. Ell ara, és el meu cap.
A l’edifici hi ha una recepció amb dues noies que em saluden cordialment. Irene, una de les noies, m’acompanya fins al despatx del Sr.Casanovas.
És un despatx espectacular, dos cops el meu apartament. Allí s’hi troba el jefe parlant per telèfon, penja, i em saluda:
- Bon dia Phil, apunt per començar?
- Sí ,és clar!! però què li ha passat a la ma? li pregunto.
- No res, dissabte amb un martell vaig aplastar-me un dit, però no serà res.
- M’instal·lo al meu despatx i entra la que serà la meva secretària. És, no sé com descriure-la, no és la secre que tot home voldria tenir. Té uns vint-i-vuit anys a cada cama i una mala llet que tomba d’esquena a terra, la seva benvinguda és:
- No serveixo cafès, ni envio caixes de bombons a dones enganyades.
A les tres de la tarda tinc una reunió amb el cap de reproducció assistida de vaques i el Sr.Casanovas. Sóc el primer d’arribar, xafardeixo una mica pel despatx. Per la vidriera veig el Sr.Casanovas amb un sobre gros a la mà escridassant al seu fill. De sobte apareix la seva filla i tots tres gesticulen de manera molt agitada.
Obro la finestra però és massa lluny per sentir de què parlen. De cop Severí dóna un mastegot a l’Adrià i marxa direcció cap al despatx. A l’entrar no s’espera trobar-me, suposo
- Què fas aquí?
- Tenim reunió ara a les tres, ho recorda?
- Sí,sí tens raó, on és en Pere?
- Encara no ha arribat.
Deixa el sobre a la taula i em diu:
- Ja torno.
La meva capacitat per ficar-me en problemes és mundialment coneguda. El sobre que ha deixat el Sr.casanovas sobra la taula és un sobre força corrent, això sí, està ple de taques i de faltes d’ortografia. Entre la ranura del sobre sobresurt la punta d’una fotografia. Hi dono un cop d’ull. El cor em fa un salt, no puc creure el que estic veient, és massa irreal perquè allò sigui veritat.
Dins del sobre també hi ha una targeta de memòria d’una càmera de fotos. Com qui no vol, l’agafo i me la poso dins la butxaca. Es torna a obrir la porta. És en Pere. Ens saludem i torna a entrar el Sr.Casanovas, agafa el sobre d’una revelada i el tanca a la caixa forta.
Estic salvat, no ha mirat dins del sobre per comprovar el material.
Continuarà...
Propera i ultima entrega dimecres 24/12/2008.
dijous, 18 de desembre del 2008
ENIGMES CAPÍTOL 4
De bon matí, rebo una trucada del meu cap:
- El Sr.Casanovas vol veure’t a casa seva aquest mateix matí.
Després de passar per la dutxa i prendre un cafè ràpid surto de casa tot esperitat i tot sigui dit, molt encuriosit.
A l’arribar Severí m’ofereix alguna cosa per beure, la Graciela em serveix un cafè del bons, no com els que solen sortir de la meva oreley.
Després de vàries voltes sobre coses trivials, Severí m’ofereix posar publicitat al setmanari pel que jo treballo.
- Però Sr.Casanovas, som dissabte, i aquests temes els ha de parlar amb la secretària!!!!
- Sí,sí, ja ho sé, també t’he fet venir per parlar-te d’un altre tema.
Potser el seu fill m’havia vist prop d’on va tenir lloc la trifurca de la nit anterior, però tot i així, jo no tinc res a veure amb tot allò, ni tant sol sé per quins motius havia succeït aquell enfrontament, la veritat és que els homes poderosos tenen un no sé què que t’acollona, però he d’estar tranquil.
- Noi, m’has caigut bé, crec en les teves possibilitats i vull oferir-te feina, concretament voldria que fossis el cap de comunicacions del gremi vaquer.
- Collonut !! deixo anar, és una feina que em permetrà deixar l’apassionant món de la necrològica i de pas els meus ingressos deixaran de ser tant miserables com fins ara.
A la nit ho celebrem amb tota la colla. Estic exultant. El vergós els dissabtes a la nit deixa de ser un bar tranquil per convertir-se en un niu de gent. Avui com cada dissabte "la noche del leeds" ens fa gaudir un cop més, conec cada una de les seves cançons, però mai em canso d’escoltar-los, saludo als habituals de les nits del Vergós, m’acosto a la barra i parlo una mica amb Emma. En aquests moment és com si em faltessin les paraules i la veritat és que semblo una mica tonto. Ella em mira, somriu i llavors gairebé sempre marxa, però aquesta nit, estic massa espitós com per no saber què dir, la miro directament als ulls i li dic:
- Emma vols que t’acompanyi a casa quan tanquis el bar??
ella somriu i em diu :
- Potser un altre dia. Em cluca l’ullet i marxa.
Què ha volgut dir això, és un no pietós, o deixa una porta oberta?
Al costat de la barra s’assenta l’Edu "el petes" i en David, i em parlen del Barça i del derbi del diumenge a la tarda.
En David va al lavabo i l’Edu aprofita per dir-me:
- Phil, perdona per lo d’ahir a la nit!
- Tranquil, no has de donar-me explicacions.
I continuem parlant del Barça i de tot el que es pot parlar després de vàries copes.
Tot d’una per la porta entren un grup de nois i noies, dels que no solen freqüentar aquest tipus de bar, i s’assenten a la sala petita.
L’Edu i en David es diuen alguna cosa a l’orella i marxen.
Del grup que acaba d’arribar s’aixeca un noi i surt darrere seu, porta una gorra i entre la multitud no puc veure qui és.
Continuo observant la gent gaudir del concert, en Jordi introdueix un altre tema mentre la resta de la banda manté la tensió del públic.
A la poca estona torna a entrar el noi de la gorra que tant esperitat ha sortit darrera de l’Edu i en David, es dirigeix al WC, es treu la gorra es passa aigua per la cara i es mira al mirall. La meva sorpresa és a l’identificar el noi. És l’Adrià Casanovas. A través del reflex del mirall li puc veure la cara perfectament. Sospira profundament i torna a la taula, agafa el gin tònic que li ha servit l’Emma i se’l veu d’una tirada, va cap a primera fila del concert i salta i balla fins ben entrada la matinada.
Passades les cinc de la matinada, surto cap al cotxe. Al final del carrer, just abans de travessar el pont es veuen llums de cotxes de policies i ambulàncies, m’acosto i pregunto a un mosso amic meu:
- Ei, Quim, què ha passat?
- L'Edu "el Petes", és mort!!!
Continuarà.....
Propera entrega dilluns dia 22-12-08
- El Sr.Casanovas vol veure’t a casa seva aquest mateix matí.
Després de passar per la dutxa i prendre un cafè ràpid surto de casa tot esperitat i tot sigui dit, molt encuriosit.
A l’arribar Severí m’ofereix alguna cosa per beure, la Graciela em serveix un cafè del bons, no com els que solen sortir de la meva oreley.
Després de vàries voltes sobre coses trivials, Severí m’ofereix posar publicitat al setmanari pel que jo treballo.
- Però Sr.Casanovas, som dissabte, i aquests temes els ha de parlar amb la secretària!!!!
- Sí,sí, ja ho sé, també t’he fet venir per parlar-te d’un altre tema.
Potser el seu fill m’havia vist prop d’on va tenir lloc la trifurca de la nit anterior, però tot i així, jo no tinc res a veure amb tot allò, ni tant sol sé per quins motius havia succeït aquell enfrontament, la veritat és que els homes poderosos tenen un no sé què que t’acollona, però he d’estar tranquil.
- Noi, m’has caigut bé, crec en les teves possibilitats i vull oferir-te feina, concretament voldria que fossis el cap de comunicacions del gremi vaquer.
- Collonut !! deixo anar, és una feina que em permetrà deixar l’apassionant món de la necrològica i de pas els meus ingressos deixaran de ser tant miserables com fins ara.
A la nit ho celebrem amb tota la colla. Estic exultant. El vergós els dissabtes a la nit deixa de ser un bar tranquil per convertir-se en un niu de gent. Avui com cada dissabte "la noche del leeds" ens fa gaudir un cop més, conec cada una de les seves cançons, però mai em canso d’escoltar-los, saludo als habituals de les nits del Vergós, m’acosto a la barra i parlo una mica amb Emma. En aquests moment és com si em faltessin les paraules i la veritat és que semblo una mica tonto. Ella em mira, somriu i llavors gairebé sempre marxa, però aquesta nit, estic massa espitós com per no saber què dir, la miro directament als ulls i li dic:
- Emma vols que t’acompanyi a casa quan tanquis el bar??
ella somriu i em diu :
- Potser un altre dia. Em cluca l’ullet i marxa.
Què ha volgut dir això, és un no pietós, o deixa una porta oberta?
Al costat de la barra s’assenta l’Edu "el petes" i en David, i em parlen del Barça i del derbi del diumenge a la tarda.
En David va al lavabo i l’Edu aprofita per dir-me:
- Phil, perdona per lo d’ahir a la nit!
- Tranquil, no has de donar-me explicacions.
I continuem parlant del Barça i de tot el que es pot parlar després de vàries copes.
Tot d’una per la porta entren un grup de nois i noies, dels que no solen freqüentar aquest tipus de bar, i s’assenten a la sala petita.
L’Edu i en David es diuen alguna cosa a l’orella i marxen.
Del grup que acaba d’arribar s’aixeca un noi i surt darrere seu, porta una gorra i entre la multitud no puc veure qui és.
Continuo observant la gent gaudir del concert, en Jordi introdueix un altre tema mentre la resta de la banda manté la tensió del públic.
A la poca estona torna a entrar el noi de la gorra que tant esperitat ha sortit darrera de l’Edu i en David, es dirigeix al WC, es treu la gorra es passa aigua per la cara i es mira al mirall. La meva sorpresa és a l’identificar el noi. És l’Adrià Casanovas. A través del reflex del mirall li puc veure la cara perfectament. Sospira profundament i torna a la taula, agafa el gin tònic que li ha servit l’Emma i se’l veu d’una tirada, va cap a primera fila del concert i salta i balla fins ben entrada la matinada.
Passades les cinc de la matinada, surto cap al cotxe. Al final del carrer, just abans de travessar el pont es veuen llums de cotxes de policies i ambulàncies, m’acosto i pregunto a un mosso amic meu:
- Ei, Quim, què ha passat?
- L'Edu "el Petes", és mort!!!
Continuarà.....
Propera entrega dilluns dia 22-12-08
dimecres, 17 de desembre del 2008
ENIGMES CAPÍTOL 3
Han passat uns quants dies i la meva vida al diari continua en la mateixa línia; les necrològiques es van succeïnt, tot i que hi intento donar el meu toc artístic, la mort, mai ha tingut gaire joc.
L’article del semen de toro està gairebé enllestit. El peix bullit em suggereix que li ensenyi al Sr.Casanovas el resultat del meu treball, així que agafo el meu micra atrotinat i vaig a casa del vaquer.
A l’arribar, parlo amb el senyor Casanovas, la veritat, és que per primera vegada algú s’entusiasma amb el que jo he escrit; no sé si una vida en mig de vaques i semen de toro han obnubilat el criteri d’aquest bon home, però fins i tot proposa que ens tutegem,
-Digue’m Severí, home, a partir d’ara!!.
La conversa s’ha anat allargant fins a l’hora de dinar i m’ofereix quedar-me a dinar.
Evidentment accepto sense gaires contemplacions; els meus dinars solen consistir en un sandwick de pernil dolç i formatge o qualsevol altre cosa semi comestible.
La conversa a l’hora de dinar em dóna a entendre que la família i l’educació cristiana són molt importants pel Sr.Casanovas. Tot d’una en Severí em pregunta per les meves tendències religioses i li responc amb un evasiu:
- Sí, sóc creient, però no molt practicant.
La veritat és que la meva relació amb l’església es resumeix a escasses assistències a casaments i enterraments, no gaire més.
Després de dinar li agraeixo la seva hospitalitat i marxo.
Al vespre, com cada nit, peregrino fins al Vergós, el fet de poder veure a l’Emma justifica la caminada i el fred.
Mai l’hi he expressat els sentiments que desperta en mi, voldria llevar-me cada dia al seu costat i estic segur, que seria la mare ideal pels nostres fills, així que quan l’amic Jack Daniels em doni el valor suficient li expressaré tot el que sento per ella.
Mentre aparco el cotxe, a l’esplanada del pont vell, una sorprenent imatge capta la meva atenció. Adrià Casanovas etziba un potent cop de puny al nas de l’Edu “el petes” i surt a tota velocitat amb el seu tot terreny, m’acosto a l’Edu i l’ajudo a aixecar-se.
- Què Edu, un client descontent?
- Ves a la merda!!!!!!!
I marxa renegant amb el mocador xop de sang.
Continuarà...
Propera entrega dijous 19/12/2008.
L’article del semen de toro està gairebé enllestit. El peix bullit em suggereix que li ensenyi al Sr.Casanovas el resultat del meu treball, així que agafo el meu micra atrotinat i vaig a casa del vaquer.
A l’arribar, parlo amb el senyor Casanovas, la veritat, és que per primera vegada algú s’entusiasma amb el que jo he escrit; no sé si una vida en mig de vaques i semen de toro han obnubilat el criteri d’aquest bon home, però fins i tot proposa que ens tutegem,
-Digue’m Severí, home, a partir d’ara!!.
La conversa s’ha anat allargant fins a l’hora de dinar i m’ofereix quedar-me a dinar.
Evidentment accepto sense gaires contemplacions; els meus dinars solen consistir en un sandwick de pernil dolç i formatge o qualsevol altre cosa semi comestible.
La conversa a l’hora de dinar em dóna a entendre que la família i l’educació cristiana són molt importants pel Sr.Casanovas. Tot d’una en Severí em pregunta per les meves tendències religioses i li responc amb un evasiu:
- Sí, sóc creient, però no molt practicant.
La veritat és que la meva relació amb l’església es resumeix a escasses assistències a casaments i enterraments, no gaire més.
Després de dinar li agraeixo la seva hospitalitat i marxo.
Al vespre, com cada nit, peregrino fins al Vergós, el fet de poder veure a l’Emma justifica la caminada i el fred.
Mai l’hi he expressat els sentiments que desperta en mi, voldria llevar-me cada dia al seu costat i estic segur, que seria la mare ideal pels nostres fills, així que quan l’amic Jack Daniels em doni el valor suficient li expressaré tot el que sento per ella.
Mentre aparco el cotxe, a l’esplanada del pont vell, una sorprenent imatge capta la meva atenció. Adrià Casanovas etziba un potent cop de puny al nas de l’Edu “el petes” i surt a tota velocitat amb el seu tot terreny, m’acosto a l’Edu i l’ajudo a aixecar-se.
- Què Edu, un client descontent?
- Ves a la merda!!!!!!!
I marxa renegant amb el mocador xop de sang.
Continuarà...
Propera entrega dijous 19/12/2008.
dilluns, 15 de desembre del 2008
DE TOT COR.
Carta d’agraïment a LA NOCHE DEL LEEDS.
Fa poc més de cinc anys que vam abaixar el taló, les llums es van apagar i el Vergós va tancar.
Del Vergós ens vam endur una caixa de somnis guardats i el cor ple de records gravats amb or.
Avui ens heu fet recordar moments màgics, ens heu fet adonar que hi ha amistats que es mantenen per sempre i que no s’obliden mai.
* Gràcies per ser valents creadors.
* Gràcies per compartir el vostre talent amb nosaltres.
* Gràcies per compartir la vostra música.
* I sobretot gràcies per fer que el record del Vergós no mori mai.
Gràcies per fer-nos reviure moments irrepetibles.
Carles i Mª Teresa.
dissabte, 13 de desembre del 2008
ENIGMES-CAPÍTOL DOS
He passat el dia com qualsevol altre, fent veure que treballava. A les sis de la tarda he cregut que la meva jornada laboral podia arribar a la seva fi i com sempre he set el primer de marxar.
Com cada vespre la meva parada obligatòria és el bar el Vergós; potser no és el millor bar del món però la solitud de casa meva és molt pitjor.
Entro i a la preciosa Emma li faig la mateixa broma que li he repetit els últims dos anys. Ella per cortesia em regala aquell somriure que només sap fer ella i em diu:
-El mateix de sempre Phil?
- Sí, com no!!!
Al fons del local hi ha els amics de sempre; l'Ignasi en Jordi i en Felix discuteixen sobre la pròxima gira del “Boss” i en Miki i la Carme sobre si ha arribat l’hora de casar-se.
Em faig un lloc i els observo; són amics de tota la vida i els apassiona discutir. La veritat, és que jo disfruto molt més sent un convidat passiu.
Al cap d’una estona d’ésser al bar, tinc una sorprenent i agradable sorpresa; entra per la porta la Laia, la filla del vaquer. La veritat és que al matí no li he prestat massa atenció. És una noia rosseta amb els ulls marrons caramel, fa molta patxoca i no deixa a ningú indiferent.
Travessa el bar, amb un caminar ràpid i segur, entra a una sala petita on hi solen anar les parelles per tenir-hi una mica d’intimitat, s’assenta i espera.
Als pocs minuts entren l'Edu i en David, un parell de... , no ho sé ben bé que!!! camells de poca importància. L’Edu és fotògraf, també, i en David ningú no sap molt be a què més es dedica. S’asseuen a la seva taula i enceten una enèrgica i acalorada conversa.
No és que sigui un xafarder però per defecte professional les relacions humanes m’interessen molt i sobretot quan uneixen persones tant diferents.
Intento acostar-me a la sala petita. Només hi son ells tres. He d’anar en compte; si no sóc discret s’adonaran de la meva presència.
L'única cosa que aconsegueixo sentir és:
- No puc donar-vos res més.
S’aixeca i marxa tant ràpid que ni tant sols s’adona de la meva presència.
Els dos camells, fan una rialla, recullen un sobre de la taula i marxen.
Torno a la meva taula i em demano una voll.
- Què ha volgut dir tot això?
- Quina relació tenen aquest dos personatges amb una noia així?
Sigui el que sigui tampoc no és problema meu, molts nens de papà fan alguna que altra ratlleta de tant en tant. Potser a la nena la cosa se li ha escapat de les mans!!!!!!!
Continuarà...
Propera entrega dimecres 17/12/2008.
divendres, 12 de desembre del 2008
BANDA SONORA PERSONAL.
“En la música todos los sentimientos vuelven a su estado puro y el mundo no es sino música hecha realidad”.
Arthur Schopenhauer (1788-1860) Filòsof Alemany.
Cada moment de la nostra vida va lligada a una cançó.
El primer amor, el primer petó, el primer desengany amorós i molts d’altre moment, tots tenen una banda sonora pròpia.
Així que us animo a traves dels comentaris a deixar la banda sonora de la vostre vida i jo penjaré al reproductor del blog, les cançons que siguin especials per a tots vosaltres.
Gràcies per voler compartir moments tant especials.
Arthur Schopenhauer (1788-1860) Filòsof Alemany.
Cada moment de la nostra vida va lligada a una cançó.
El primer amor, el primer petó, el primer desengany amorós i molts d’altre moment, tots tenen una banda sonora pròpia.
Així que us animo a traves dels comentaris a deixar la banda sonora de la vostre vida i jo penjaré al reproductor del blog, les cançons que siguin especials per a tots vosaltres.
Gràcies per voler compartir moments tant especials.
dimarts, 9 de desembre del 2008
ENIGMES - CAPÍTOL 1
La bateria de l'Ignasi sona rítmicament, i al so de "aprendiendo a soñar" em fa volar la imaginació. El fum i la Noche del leeds m’acullen al meu refugi nocturn.
El Jack Daniels, una nit més, torna a ser el meu company de taula, mentre Emma , la cambrera del Vergós, se m’acosta i em diu:
Philemon, m’esperaràs quan....
ti..tit,ti..tit...
Dilluns 7:25 a.m.
Els somnis mai es fan realitat, si fos així els dilluns no existirien.
Bé, com ja sabeu, em dic Philemon, un d’aquells noms que et predestinen a fracassar, i en el meu cas, fins ara, no ha sigut una excepció.
Em carrego de coratge i surto del llit, obro l’armari i no hi tinc cap camisa planxada, un dia mes aniré arrugat com una pansa, obro la nevera i està igual que el meu compte corrent...BUIDA.
És igual,camí de la feina pararé en algun bar a fer un cafè.
El més trist dels dilluns no és que sigui dilluns, és tornar a la feina, on trobaré el meu cap amb aquella cara de peix bullit, i el seu primer bon dia serà:
Phil, les necrològiques per al migdia, va, que tornes a arribar tard.
Passaré per davant la taula de la seva secretària i em mirarà amb aquella cara de voler dir: que n’ets de desgraciat, i per acabar d’arrodonir el dilluns al matí, davant meu em trobaré en Josep,una barreja d´ET i " la niña del exorcista", que em dirà:
Què tal el finde?????
Per cert, treballo en un petit setmanari, que sobreviu gràcies a quatre subscriptors juràssic, dels quals aviat escriure la seva necrològica i que continuen pagant religiosament les seves quotes, gràcies a les quals continuem subsistint.
En l’actualitat, a part de les meves necrològiques, en cara de peix, m’ha assignat un apassionat article sobre la qualitat i varietat del semen de toro a Catalunya.
Així,que aquest matí, l’ompliré amb una visita al vaquer més important de la comarca.
El senyor Casanovas, president del gremi de vaques de Catalunya, és un home d’uns cinquanta anys i uns 120 kg, desprèn un forta barreja de perfum car i suor, del dia, això sí!!!
Viu en una fabulosa casa senyorial en un poble a no gaires quilometres d'aquí.
A l’arribar, em donen la benvinguda dos dòbermans, molt semblants a la seva dona, no pel seu físic, sinó per les males puces que gasten.
El senyor em rep i em presenta la Sra. Núria i els seus dos fills, Adrià d’uns 29 anys i Laia de 25, la veritat és que la seva cara m’és familiar, tot i que no aconsegueixo situar-los.
Em fan una salutació, com la que fan els nois que han anat a una escola de pagament i continuen fent-se confidències i rialles de complicitat com si ningú no els pogués veure.
Després de quatre preguntes que m’he preparat, escoltar les característiques que ha de tenir un bon semen i la importància del braguer de les vaques, marxo amb la sensació que avui és l’inici d’una nova etapa en la meva vida.
Continuarà
Propera entrega dissabte 13/12/2008.
dimarts, 2 de desembre del 2008
CARTA ALS REIS D'ORIENT.
STOP !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ara ja pots fer la teva carta als reis, bon Nadal...
Però abans pensa si pots fer que la seva sigui una mica millor!!!!!!!!!!!!!!.
Ara ja pots fer la teva carta als reis, bon Nadal...
Però abans pensa si pots fer que la seva sigui una mica millor!!!!!!!!!!!!!!.
MERCAT MEDIEVAL VIC 2008.
Els propers dies 5-6-7-8 de desembre, es celebra una nova edició del mercat medieval de Vic.
Són uns dies, on els carrers del casc antic de Vic es respira un intens ambient medieval.
Per a tots aquells que ja han visitat Vic alguna vegada i per a tots els que no ens han visitat mai, el mercat medieval és una gran oportunitat per gaudir de la nostre ciutat.
abrigueu-vos be i bon mercat medieval.
Són uns dies, on els carrers del casc antic de Vic es respira un intens ambient medieval.
Per a tots aquells que ja han visitat Vic alguna vegada i per a tots els que no ens han visitat mai, el mercat medieval és una gran oportunitat per gaudir de la nostre ciutat.
abrigueu-vos be i bon mercat medieval.
divendres, 28 de novembre del 2008
LA FLOR DEL TEU JARDÍ.
Ja sé que només sóc una floreta dins del teu jardí,
però un dia vas prometre que em cuidaries i em regaries.
Mentre, cuides aquella margarita que tant et fa gaudir i a les altres només ens mantens amb vida.
Avui, m’he Adonat que només sóc una més al teu jardí, ja quasi no em regues ni m’estimes.
Potser algun dia t’adonaràs, que cuidar-me i regar-me devies,
ara que he comprovat que si no dono grans flors no em necessites.
Sé que algun dia, serè la millor flor del teu jardí, potser quan arribi aquest dia, formar part del teu jardí no m’agradaria.
però un dia vas prometre que em cuidaries i em regaries.
Mentre, cuides aquella margarita que tant et fa gaudir i a les altres només ens mantens amb vida.
Avui, m’he Adonat que només sóc una més al teu jardí, ja quasi no em regues ni m’estimes.
Potser algun dia t’adonaràs, que cuidar-me i regar-me devies,
ara que he comprovat que si no dono grans flors no em necessites.
Sé que algun dia, serè la millor flor del teu jardí, potser quan arribi aquest dia, formar part del teu jardí no m’agradaria.
dijous, 27 de novembre del 2008
PASANDO PÁGINA.
El proper dissabte dia 29 a les 23.30 hores, al pub The City Arms de Centelles, el grup La noche del Leeds, presenta el seu segons disc “ Pasando pàgina” , us recomano que si voleu tenir una nit de dissabte, de bona musica i amistat no us ho perdeu.
Si vols fer un petit tastet del que pots escoltar al concert connectat a la pàgina :
www.lanochedelleeds-osona.blogspot.com
divendres, 21 de novembre del 2008
PETONS
Bones amics.
com que segurament veniu de treballar, de comprar o de fer alguna de les moltes tasques obligatòries que tenim diàriament, voldria recomanar-vos un parell de fotografies perquè us relaxeu un moment i observeu aquestes dues fotos.
com que segurament veniu de treballar, de comprar o de fer alguna de les moltes tasques obligatòries que tenim diàriament, voldria recomanar-vos un parell de fotografies perquè us relaxeu un moment i observeu aquestes dues fotos.
Com que segurament ja les heu mirat, us explicaré una mica l’història de les fotografies.
Per ordre cronològic tenim la fotografia “EL Petó de Times Square”, realitzada per Alfred Eisensteadt, el 14 d’agost de 1945.
te com a protagonistes a un Marine dels EE.UU i una infermera al final de la segona guerra mundial, i la va convertir en tot una icona. Tot i el que es podria pensar la parella no tenien cap mena de relació entre ells.
La segona va ser realitzada a Paris per Robert Doisneau, quan es trobava en la terrassa d’un bar, observant la gent passejar. Entre la multitud va veure una parella d’enamorats, que es feien un petó apassionat, mentre caminaven. La foto és coneguda com “El petó del hotel de ville”.
Actualment és la foto més venuda de la història amb unes 410.000 copies.
Així que deixeu tot el que esteu fent i descarregueu tota la passió i la tranquil·litat que us puguin haver transmès aquestes dues fotos petonejant a la vostre parella o a qui us vingui de gust.
Espero que us hagin agradat.
Salut, amor, ah!!! I molts petons................
La segona va ser realitzada a Paris per Robert Doisneau, quan es trobava en la terrassa d’un bar, observant la gent passejar. Entre la multitud va veure una parella d’enamorats, que es feien un petó apassionat, mentre caminaven. La foto és coneguda com “El petó del hotel de ville”.
Actualment és la foto més venuda de la història amb unes 410.000 copies.
Així que deixeu tot el que esteu fent i descarregueu tota la passió i la tranquil·litat que us puguin haver transmès aquestes dues fotos petonejant a la vostre parella o a qui us vingui de gust.
Espero que us hagin agradat.
Salut, amor, ah!!! I molts petons................
dissabte, 15 de novembre del 2008
QUAN JUBILAR-SE ÉS UN BON NEGOCI.
“El millor de ser president és que un dia deixes de ser-ho”.
Això és el que deuen pensar tots els alts càrrecs en actiu, quan veuen com els hi va la vida de jubilats als seus antecessors.
Molts han canviat la vida política per gratificants i milionàries conferències.
Tenint en compte com han gestionat els seus mandats, m’ha agradaria saber, quan valdria la conferència d’un president que la seva gestió al poder hagués estat simplement acceptable.
En el numero u de la llista d’expresidents trobem el “premier” Britànic Tony Blair que rep la gents menyspreable xifra de 316.000 euros per conferència, des de que va deixar el càrrec ha guanyat uns 15 milions d’euros, a part del sou d’assessor de JP Morgan ( 2,5 milions d’ euros/any) , i drets de les seves memòries ( 5,8 milions d’euros).
Potser li serviran per anar amb Bush i Aznar a buscar armes de destrucció massiva a l’Irak....
A un altre que no li va gens malament es al expresident del Estats Units, el Sr.Bill Clinton, que per les seves memòries va cobrar un 12 milions de dòlars, potser tindria que donar-li una part a la becaria més famosa del mon!!!!
El seus honoraris per conferència són de uns 200.000 euros que equival al sou que rebia quan era president. Des de que va deixar el càrrec ha ingressat uns 51 milions de Dòlars.
Aquest són els dos exponents més clars que això de deixar de ser president es el millor del càrrec.
Això és el que deuen pensar tots els alts càrrecs en actiu, quan veuen com els hi va la vida de jubilats als seus antecessors.
Molts han canviat la vida política per gratificants i milionàries conferències.
Tenint en compte com han gestionat els seus mandats, m’ha agradaria saber, quan valdria la conferència d’un president que la seva gestió al poder hagués estat simplement acceptable.
En el numero u de la llista d’expresidents trobem el “premier” Britànic Tony Blair que rep la gents menyspreable xifra de 316.000 euros per conferència, des de que va deixar el càrrec ha guanyat uns 15 milions d’euros, a part del sou d’assessor de JP Morgan ( 2,5 milions d’ euros/any) , i drets de les seves memòries ( 5,8 milions d’euros).
Potser li serviran per anar amb Bush i Aznar a buscar armes de destrucció massiva a l’Irak....
A un altre que no li va gens malament es al expresident del Estats Units, el Sr.Bill Clinton, que per les seves memòries va cobrar un 12 milions de dòlars, potser tindria que donar-li una part a la becaria més famosa del mon!!!!
El seus honoraris per conferència són de uns 200.000 euros que equival al sou que rebia quan era president. Des de que va deixar el càrrec ha ingressat uns 51 milions de Dòlars.
Aquest són els dos exponents més clars que això de deixar de ser president es el millor del càrrec.
LA NIT DELS VIDRES TRENCATS.
##70ª ANIVERSARI DE “LA NIT DEL VIDRES TRENCATS“.
La nit del 8-9 de novembre de 1938 és va començar a escriure una de les pàgines més tristes i vergonyoses de l‘historia de l‘humanitat.
La coneguda com la nit de cristall, és el nom que es va donar a l’inici de la massacra contra el poble jueu, provocada per el partit nazi i les SA ( guàrdia d’assalt nazi) .
Rep aquest nom gràcies als nombrosos vidres trencats a sinagogues, comerços jueus i altres.
Us vull recomanar una pàgina Web on trobareu molta informació relacionada amb l’holocaust.
http://www.ushmm.org/
La coneguda com la nit de cristall, és el nom que es va donar a l’inici de la massacra contra el poble jueu, provocada per el partit nazi i les SA ( guàrdia d’assalt nazi) .
Rep aquest nom gràcies als nombrosos vidres trencats a sinagogues, comerços jueus i altres.
Us vull recomanar una pàgina Web on trobareu molta informació relacionada amb l’holocaust.
http://www.ushmm.org/
Espero que us serveixi per informar-vos molt detalladament del succeït i perquè entre tots fem possible que mai més és repeteixin capítols com aquest.
També en relació amb aquest tema us recomanaré un llibre .
El niño con el pijama de rayas.
Un llibre de John Boyne, que parla de l’amistat entre dos nens durant l’holocaust, un alemany i un jueu .
És ràpid de llegir i et crea moments de reflexió sobre el tema.
També recomanar-vos dues pel·lícules sobre el tema però que enfoquen l’holocaust des de diferents punts de vista.
- La vida es bella.
- La Lista de Schindler.
dimarts, 11 de novembre del 2008
PETIT RELAT- LA MOSCA COLLONERA.
14:35, hora de dinar.
Davant meu, un meravellós tall de pollastre a punt de ser devorat, de sobte........Tsseee
Una mosca collonera reposa sobre la meva closca.
Primer molesta, a la segona envestida m’altera i a la tercera m’irrita profundament.
S’ha acabat!!!! Em poso el traje de justicier.
Un judici just, la declaro culpable, ha de morir!!!!!!!!!!
Després de vàries embastides, la torradora tombada i l’ampolla de vi a punt de trencar-se, Tsasssss!!!!!!!!!
La mosca jau sobre els fogons.
Hora de la mort 14:39.
Ara només em queden cinc minuts per netejar les entranyes de la mosca enganxades al vidre, i el pollastre ja és fred.
PD: No hagués sigut més fàcil obrir la finestra??????
La força ha vençut a l’enginy de la mosca, realment sóc més feliç????
Reflexionem-hi abans d’utilitzar el nostres instints més primaris.
Davant meu, un meravellós tall de pollastre a punt de ser devorat, de sobte........Tsseee
Una mosca collonera reposa sobre la meva closca.
Primer molesta, a la segona envestida m’altera i a la tercera m’irrita profundament.
S’ha acabat!!!! Em poso el traje de justicier.
Un judici just, la declaro culpable, ha de morir!!!!!!!!!!
Després de vàries embastides, la torradora tombada i l’ampolla de vi a punt de trencar-se, Tsasssss!!!!!!!!!
La mosca jau sobre els fogons.
Hora de la mort 14:39.
Ara només em queden cinc minuts per netejar les entranyes de la mosca enganxades al vidre, i el pollastre ja és fred.
PD: No hagués sigut més fàcil obrir la finestra??????
La força ha vençut a l’enginy de la mosca, realment sóc més feliç????
Reflexionem-hi abans d’utilitzar el nostres instints més primaris.
divendres, 7 de novembre del 2008
SONRISAS DE BOMBAY.
Sonrisas de Bombay. El viaje que cambió mi destino.
Hi ha llibres que es poden llegir desprès de fer un gran esforç per no deixar-los a les poques pagines del seu inici, i n’hi ha que un cop as llegit dues pagines ja no pots parar fins a la seva fi.
D’aquest últim grup és el llibre que us vull recomanar.
És un relat per situar-nos en la realitat d’un país tant exòtic com desconegut per a molts de nosaltres, on moltes vegades ens hem plantejat passar-hi les nostres vacances estivals, sense de ben segur ni tants sols haver-nos plantejat trobar-hi cap de les moltes coses que ens explica l’autor del llibre.
En Jaume Sanllorente ens introdueix al fons de l’anima dels nens dels que ens parla, ens transporta fins a convertir-te en un d’ells, i a partir de cada vivència, de cada succés t’emociona i et fa caura alguna que altre llàgrima.
En realitat aquest llibre serveix per fer-nos veure la crueltat que pateixen molts nens al mon i sobretot per fer-nos reflexionar sobre la vida que tenim i la que ens hagués pogut tocar viure.
Un cop llegit el llibre tot tindríem que fer-nos alguna reflecció sobre el mon en que vivim, jo em pregunto si algun gran dirigent mundial esta fent alguna cosa per posar fi a situacions com aquesta.
A mi en particular em crea un sentiment de profunda tristor, de la qual no em puc desempallegar.
Són problemes els nostres grans dilemes diaris?
Estem fent alguna cosa per canviar res?
A ben segur que podríem començar aprofundint una mica mes en el projecta del Jaume Sanllorente.
http://www.sonrisasdebombay.org/
Hi ha llibres que es poden llegir desprès de fer un gran esforç per no deixar-los a les poques pagines del seu inici, i n’hi ha que un cop as llegit dues pagines ja no pots parar fins a la seva fi.
D’aquest últim grup és el llibre que us vull recomanar.
És un relat per situar-nos en la realitat d’un país tant exòtic com desconegut per a molts de nosaltres, on moltes vegades ens hem plantejat passar-hi les nostres vacances estivals, sense de ben segur ni tants sols haver-nos plantejat trobar-hi cap de les moltes coses que ens explica l’autor del llibre.
En Jaume Sanllorente ens introdueix al fons de l’anima dels nens dels que ens parla, ens transporta fins a convertir-te en un d’ells, i a partir de cada vivència, de cada succés t’emociona i et fa caura alguna que altre llàgrima.
En realitat aquest llibre serveix per fer-nos veure la crueltat que pateixen molts nens al mon i sobretot per fer-nos reflexionar sobre la vida que tenim i la que ens hagués pogut tocar viure.
Un cop llegit el llibre tot tindríem que fer-nos alguna reflecció sobre el mon en que vivim, jo em pregunto si algun gran dirigent mundial esta fent alguna cosa per posar fi a situacions com aquesta.
A mi en particular em crea un sentiment de profunda tristor, de la qual no em puc desempallegar.
Són problemes els nostres grans dilemes diaris?
Estem fent alguna cosa per canviar res?
A ben segur que podríem començar aprofundint una mica mes en el projecta del Jaume Sanllorente.
http://www.sonrisasdebombay.org/
dijous, 6 de novembre del 2008
GRANS RECORDS, MILLORS MOMENTS.
Grans record, millors moments!!!
Avui que estic d’inauguració, aprofito per recomanar-vos un grup de musica.
Potser la meva sugerència no serà molt objectiva ja que apart de ser una molt bona banda també són bons amics.
Tinc grans records de les seves actuacions al bar que regentava, i entre concert i concert vam compartir moments molt màgics.
Desprès de deixar el bar he mantingut contacte amb el grup i us puc assegurar que amb el temps la banda a madurat i ha adquirit un directe molt potent. Així que us recomano amb molt fervor la noche del leeds. A la llista de blogs trobareu l’enllaç.
Espero que us agradi tant com a mi.
Avui que estic d’inauguració, aprofito per recomanar-vos un grup de musica.
Potser la meva sugerència no serà molt objectiva ja que apart de ser una molt bona banda també són bons amics.
Tinc grans records de les seves actuacions al bar que regentava, i entre concert i concert vam compartir moments molt màgics.
Desprès de deixar el bar he mantingut contacte amb el grup i us puc assegurar que amb el temps la banda a madurat i ha adquirit un directe molt potent. Així que us recomano amb molt fervor la noche del leeds. A la llista de blogs trobareu l’enllaç.
Espero que us agradi tant com a mi.
PRESENTACIÓ
Bona tarda, per fi m’he decidit a crear el meu blog. A partir d’ara aprofitaré aquest espai per a penjar curiositats, comentaris sobre algun tema que hem resulti interessant i sobre tot crear un espai on tothom hi sigui benvingut.
El meu nom és Carles i tinc 35 anys, estic casat i tinc dues filles.
Les meves aficions són la fotografia, viatjar la musica i el futbol, res d’especial ja ho veieu però en aquest espai espero trobar-hi un lloc on plasma idees i comentaris que puguin ser interessant per a tot aquells bloggers que caiguin en aquest blog.
El meu nom és Carles i tinc 35 anys, estic casat i tinc dues filles.
Les meves aficions són la fotografia, viatjar la musica i el futbol, res d’especial ja ho veieu però en aquest espai espero trobar-hi un lloc on plasma idees i comentaris que puguin ser interessant per a tot aquells bloggers que caiguin en aquest blog.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)