ENIGMES-CAPÍTOL DOS

He passat el dia com qualsevol altre, fent veure que treballava. A les sis de la tarda he cregut que la meva jornada laboral podia arribar a la seva fi i com sempre he set el primer de marxar.
Com cada vespre la meva parada obligatòria és el bar el Vergós; potser no és el millor bar del món però la solitud de casa meva és molt pitjor.
Entro i a la preciosa Emma li faig la mateixa broma que li he repetit els últims dos anys. Ella per cortesia em regala aquell somriure que només sap fer ella i em diu:
-El mateix de sempre Phil?
- Sí, com no!!!
Al fons del local hi ha els amics de sempre; l'Ignasi en Jordi i en Felix discuteixen sobre la pròxima gira del “Boss” i en Miki i la Carme sobre si ha arribat l’hora de casar-se.
Em faig un lloc i els observo; són amics de tota la vida i els apassiona discutir. La veritat, és que jo disfruto molt més sent un convidat passiu.
Al cap d’una estona d’ésser al bar, tinc una sorprenent i agradable sorpresa; entra per la porta la Laia, la filla del vaquer. La veritat és que al matí no li he prestat massa atenció. És una noia rosseta amb els ulls marrons caramel, fa molta patxoca i no deixa a ningú indiferent.
Travessa el bar, amb un caminar ràpid i segur, entra a una sala petita on hi solen anar les parelles per tenir-hi una mica d’intimitat, s’assenta i espera.
Als pocs minuts entren l'Edu i en David, un parell de... , no ho sé ben bé que!!! camells de poca importància. L’Edu és fotògraf, també, i en David ningú no sap molt be a què més es dedica. S’asseuen a la seva taula i enceten una enèrgica i acalorada conversa.
No és que sigui un xafarder però per defecte professional les relacions humanes m’interessen molt i sobretot quan uneixen persones tant diferents.
Intento acostar-me a la sala petita. Només hi son ells tres. He d’anar en compte; si no sóc discret s’adonaran de la meva presència.
L'única cosa que aconsegueixo sentir és:
- No puc donar-vos res més.
S’aixeca i marxa tant ràpid que ni tant sols s’adona de la meva presència.
Els dos camells, fan una rialla, recullen un sobre de la taula i marxen.
Torno a la meva taula i em demano una voll.
- Què ha volgut dir tot això?
- Quina relació tenen aquest dos personatges amb una noia així?
Sigui el que sigui tampoc no és problema meu, molts nens de papà fan alguna que altra ratlleta de tant en tant. Potser a la nena la cosa se li ha escapat de les mans!!!!!!!


Continuarà...
Propera entrega dimecres 17/12/2008.