ENIGMES - CAPÍTOL 6

Només arribar a casa, connecto l’ordinador, introdueixo la targeta a la ranura SD i una vintena de fotos es carreguen una darrera l’altra. Com més fotos veig, més desorientat estic. Les fotos són recents, en concret de deu dies abans. El que més em sobta és el model de la màquina de fotos, una Leica M80. Aquesta és la mateixa càmera que sempre portava l’Edu a sobre, n’havia parlat milions de vegades.
He d’anar a veure en Quim, el mosso, i explicar-li. Potser té relació amb la mort de l’Edu.
A comissaria em diuen que en Quim no està de servei fins a les deu. Falta mitja hora i li dic al noi de recepció que li digui al Quim que l’espero al bar de davant de comissaria.
Em sona el mòbil, és el Sr.Casanovas, està fet una fera, em pregunta sense embuts si he furgat en el sobre de la seva taula, evidentment intento fingir no saber de què em parla, em jura que si no li dic la veritat m’arrancarà la pell a tires, això confirma que aquelles fotos tenen un valor incalculable per a ell, una família tant recta i tant ben posicionada en la comunitat catòlica no pot permetre’s que una notícia així s’escampi.

Entro al bar del costat de comissaria. El temps passa molt a poc a poc. Falten deu minuts per les deu i només quedo jo i el cambrer dins el bar.
Darrere meu sento la porta que s’obre. Una olor coneguda m’arriba a les narius, és el perfum car i la suor coneguda del Sr.Casanovas. Em crida, les cames em tremolen, no sembla un home que faci amenaces en va, així que em giro poc a poc. Al seu costat hi ha dos grangers fornits amb cara de pocs amics i més enrere el seu fill Adrià.
- Vinga noi dona’m la targeta
- Quina targeta? com m’heu trobat?
- Tots els cotxes de l’empresa porten un gps, no ha estat difícil trobar-te.
Un dels grangers fa entrar el cambrer a la cuina i l’altre m’agafa pel coll i comença a apretar, em falta l’aire. De sobte s’obre la porta, és el meu amic Quim, mai no he tingut tanta alegria de veure un poli, pregunta:
- Què passa aquí?
El Sr.Casanovas deixa anar un comentari acusador.
- Aquest xitxarel·lo té una targeta que em pertany i vol fer-me xantatge, si me la torna podem deixar-ho estar ara mateix, agent!
- Quim, no és veritat!a la targeta hi ha el motiu de la mort de l’Edu !!!
- Calla desgraciat, brama l'Adrià, no saps de què estàs parlant!
- Sé molt bé de què estic parlant. Ara em lliga tot. Primer vaig veure la teva germana donar un sobre a l’Edu i en David, després a tu donant-li un cop de puny, també vaig veure’t sortir del Vergós perseguint l’Edu i tornar sobresaltat, la veritat és que no tenia cap fil conductor fins avui. L’Edu us feia xantatge a tu i a la teva germana, sabia que éreu molt més que dos bons germans, els germans no es donen el lote al seient de darrera d’un cotxe i si algú del vostre cercle hagués aconseguit aquestes fotos hagués set la fi de la vostra família dins l’alta societat, oi??
- Es fa un llarg silenci, els ulls del Sr.Casanovas són plens de llàgrimes, ell és un bon home i no pot entendre com els seus fills l’han traït d’aquesta manera.
Ens arresten a tots. Als macarres i a mi ens deixen anar després de fer-nos vàries preguntes.
Quan surto veig entrar a la Sra.Casanovas, va esposada, però amb el cap ben alt.
- Li demano al Quim perquè està detinguda.
- En Quim m’explica que la senyora de les males puces és en realitat qui ha matat a l‘Edu,la seva família no podia permetre’s un escàndol com aquell, així que va decidir matar l’Edu. Ella mateixa ha confessat a casa seva a l’assabentar-se de la detenció del seu fill i el seu marit.


És d’hora i després de tantes emocions faig una visita al Vergós, quasi està buit, Emma és allà, s’acosta i em diu:

- Philemon, m’esperaràs quan....
- ti..tit,ti..tit...

FI.