LA FLOR DEL TEU JARDÍ.

Ja sé que només sóc una floreta dins del teu jardí,
però un dia vas prometre que em cuidaries i em regaries.
Mentre, cuides aquella margarita que tant et fa gaudir i a les altres només ens mantens amb vida.
Avui, m’he Adonat que només sóc una més al teu jardí, ja quasi no em regues ni m’estimes.
Potser algun dia t’adonaràs, que cuidar-me i regar-me devies,
ara que he comprovat que si no dono grans flors no em necessites.
Sé que algun dia, serè la millor flor del teu jardí, potser quan arribi aquest dia, formar part del teu jardí no m’agradaria.

PASANDO PÁGINA.

El proper dissabte dia 29 a les 23.30 hores, al pub The City Arms de Centelles, el grup La noche del Leeds, presenta el seu segons disc “ Pasando pàgina” , us recomano que si voleu tenir una nit de dissabte, de bona musica i amistat no us ho perdeu.

Si vols fer un petit tastet del que pots escoltar al concert connectat a la pàgina :

www.lanochedelleeds-osona.blogspot.com

PETONS

Bones amics.
com que segurament veniu de treballar, de comprar o de fer alguna de les moltes tasques obligatòries que tenim diàriament, voldria recomanar-vos un parell de fotografies perquè us relaxeu un moment i observeu aquestes dues fotos.

Com que segurament ja les heu mirat, us explicaré una mica l’història de les fotografies.
Per ordre cronològic tenim la fotografia “EL Petó de Times Square”, realitzada per Alfred Eisensteadt, el 14 d’agost de 1945.

te com a protagonistes a un Marine dels EE.UU i una infermera al final de la segona guerra mundial, i la va convertir en tot una icona. Tot i el que es podria pensar la parella no tenien cap mena de relació entre ells.

La segona va ser realitzada a Paris per Robert Doisneau, quan es trobava en la terrassa d’un bar, observant la gent passejar. Entre la multitud va veure una parella d’enamorats, que es feien un petó apassionat, mentre caminaven. La foto és coneguda com “El petó del hotel de ville”.
Actualment és la foto més venuda de la història amb unes 410.000 copies.

Així que deixeu tot el que esteu fent i descarregueu tota la passió i la tranquil·litat que us puguin haver transmès aquestes dues fotos petonejant a la vostre parella o a qui us vingui de gust.

Espero que us hagin agradat.

Salut, amor, ah!!! I molts petons................

QUAN JUBILAR-SE ÉS UN BON NEGOCI.

“El millor de ser president és que un dia deixes de ser-ho”.

Això és el que deuen pensar tots els alts càrrecs en actiu, quan veuen com els hi va la vida de jubilats als seus antecessors.
Molts han canviat la vida política per gratificants i milionàries conferències.
Tenint en compte com han gestionat els seus mandats, m’ha agradaria saber, quan valdria la conferència d’un president que la seva gestió al poder hagués estat simplement acceptable.

En el numero u de la llista d’expresidents trobem el “premier” Britànic Tony Blair que rep la gents menyspreable xifra de 316.000 euros per conferència, des de que va deixar el càrrec ha guanyat uns 15 milions d’euros, a part del sou d’assessor de JP Morgan ( 2,5 milions d’ euros/any) , i drets de les seves memòries ( 5,8 milions d’euros).
Potser li serviran per anar amb Bush i Aznar a buscar armes de destrucció massiva a l’Irak....

A un altre que no li va gens malament es al expresident del Estats Units, el Sr.Bill Clinton, que per les seves memòries va cobrar un 12 milions de dòlars, potser tindria que donar-li una part a la becaria més famosa del mon!!!!
El seus honoraris per conferència són de uns 200.000 euros que equival al sou que rebia quan era president. Des de que va deixar el càrrec ha ingressat uns 51 milions de Dòlars.

Aquest són els dos exponents més clars que això de deixar de ser president es el millor del càrrec.

LA NIT DELS VIDRES TRENCATS.

##70ª ANIVERSARI DE “LA NIT DEL VIDRES TRENCATS“.

La nit del 8-9 de novembre de 1938 és va començar a escriure una de les pàgines més tristes i vergonyoses de l‘historia de l‘humanitat.
La coneguda com la nit de cristall, és el nom que es va donar a l’inici de la massacra contra el poble jueu, provocada per el partit nazi i les SA ( guàrdia d’assalt nazi) .
Rep aquest nom gràcies als nombrosos vidres trencats a sinagogues, comerços jueus i altres.
Us vull recomanar una pàgina Web on trobareu molta informació relacionada amb l’holocaust.
http://www.ushmm.org/

Espero que us serveixi per informar-vos molt detalladament del succeït i perquè entre tots fem possible que mai més és repeteixin capítols com aquest.

També en relació amb aquest tema us recomanaré un llibre .

El niño con el pijama de rayas.

Un llibre de John Boyne, que parla de l’amistat entre dos nens durant l’holocaust, un alemany i un jueu .
És ràpid de llegir i et crea moments de reflexió sobre el tema.

També recomanar-vos dues pel·lícules sobre el tema però que enfoquen l’holocaust des de diferents punts de vista.

• La vida es bella.

• La Lista de Schindler.

PETIT RELAT- LA MOSCA COLLONERA.

14:35, hora de dinar.
Davant meu, un meravellós tall de pollastre a punt de ser devorat, de sobte........Tsseee
Una mosca collonera reposa sobre la meva closca.
Primer molesta, a la segona envestida m’altera i a la tercera m’irrita profundament.
S’ha acabat!!!! Em poso el traje de justicier.
Un judici just, la declaro culpable, ha de morir!!!!!!!!!!
Després de vàries embastides, la torradora tombada i l’ampolla de vi a punt de trencar-se, Tsasssss!!!!!!!!!
La mosca jau sobre els fogons.
Hora de la mort 14:39.
Ara només em queden cinc minuts per netejar les entranyes de la mosca enganxades al vidre, i el pollastre ja és fred.

PD: No hagués sigut més fàcil obrir la finestra??????
La força ha vençut a l’enginy de la mosca, realment sóc més feliç????

Reflexionem-hi abans d’utilitzar el nostres instints més primaris.

SONRISAS DE BOMBAY.

Sonrisas de Bombay. El viaje que cambió mi destino.

Hi ha llibres que es poden llegir desprès de fer un gran esforç per no deixar-los a les poques pagines del seu inici, i n’hi ha que un cop as llegit dues pagines ja no pots parar fins a la seva fi.
D’aquest últim grup és el llibre que us vull recomanar.
És un relat per situar-nos en la realitat d’un país tant exòtic com desconegut per a molts de nosaltres, on moltes vegades ens hem plantejat passar-hi les nostres vacances estivals, sense de ben segur ni tants sols haver-nos plantejat trobar-hi cap de les moltes coses que ens explica l’autor del llibre.
En Jaume Sanllorente ens introdueix al fons de l’anima dels nens dels que ens parla, ens transporta fins a convertir-te en un d’ells, i a partir de cada vivència, de cada succés t’emociona i et fa caura alguna que altre llàgrima.
En realitat aquest llibre serveix per fer-nos veure la crueltat que pateixen molts nens al mon i sobretot per fer-nos reflexionar sobre la vida que tenim i la que ens hagués pogut tocar viure.
Un cop llegit el llibre tot tindríem que fer-nos alguna reflecció sobre el mon en que vivim, jo em pregunto si algun gran dirigent mundial esta fent alguna cosa per posar fi a situacions com aquesta.
A mi en particular em crea un sentiment de profunda tristor, de la qual no em puc desempallegar.
Són problemes els nostres grans dilemes diaris?
Estem fent alguna cosa per canviar res?
A ben segur que podríem començar aprofundint una mica mes en el projecta del Jaume Sanllorente.


http://www.sonrisasdebombay.org/

GRANS RECORDS, MILLORS MOMENTS.

Grans record, millors moments!!!

Avui que estic d’inauguració, aprofito per recomanar-vos un grup de musica.
Potser la meva sugerència no serà molt objectiva ja que apart de ser una molt bona banda també són bons amics.
Tinc grans records de les seves actuacions al bar que regentava, i entre concert i concert vam compartir moments molt màgics.
Desprès de deixar el bar he mantingut contacte amb el grup i us puc assegurar que amb el temps la banda a madurat i ha adquirit un directe molt potent. Així que us recomano amb molt fervor la noche del leeds. A la llista de blogs trobareu l’enllaç.
Espero que us agradi tant com a mi.

PRESENTACIÓ

Bona tarda, per fi m’he decidit a crear el meu blog. A partir d’ara aprofitaré aquest espai per a penjar curiositats, comentaris sobre algun tema que hem resulti interessant i sobre tot crear un espai on tothom hi sigui benvingut.

El meu nom és Carles i tinc 35 anys, estic casat i tinc dues filles.
Les meves aficions són la fotografia, viatjar la musica i el futbol, res d’especial ja ho veieu però en aquest espai espero trobar-hi un lloc on plasma idees i comentaris que puguin ser interessant per a tot aquells bloggers que caiguin en aquest blog.