Segurament el seu nom no us digui res, possiblement no hagueu sentit parlar-ne mai.
Jo, fins ahir tampoc havia sentit a parlar mai d’aquesta senyora. La seva història és esfereïdora, dotada d’una crueltat que et deixa fred i et fa qüestionar com poden passar coses com aquestes en ple segle XXI. L’era de la globalització, del dret humans, de l’igualtat de la dona i totes aquestes mandangues, t’adones que només serveixen per mantenir els nostres mandataris grassos i distrets.
Us intentaré resumir l’història:
Juny del 2002.Mukhtar Mai, és condemnada per ordre del tribunal popular “Panchayat” al sud de Pakistan, a ser reiteradament violada públicament per quatre homes.
El seu pecat?
El seu germà petit Shakkur (del clan Gujjar) de dotze anys, havia parlat amb una noia de vint anys de Casta superior ( Clan Mostoi). Així doncs en el poblat de Meerwala, en virtut de les lleis de l’honor que s’apliquen en aquests tribunals populars “del tot il·legals” la M.Mai va ser violada per quatre homes del Clan Mostoi, per restablir l’honor del seu Clan. La Mukhtar Mai, en lloc de rendir-se i suïcidar-se com és molt habitual en víctimes com ella, va decidir lluitar i va recórrer a les autoritats del seu país, per aconseguir processar als seus violadors. Gracies a l’intervenció de la premsa internacional, Mukhtar va aconseguir que el govern Pakistaní es veies obligat a condemnar els quatre violadors. En l’actualitat és una icona per a l’alliberació de la dona al Pakistan.
És prou greu i humiliant per el gènere humà, que encara hi hagin practiques com aquesta, però el mes trist de tot, és que sigui una practica habitual. Molta gent de països com Pakistan, recorren a les Jirgas perquè la justícia és molt cara per a ells. Allí si resolen el que ells anomenen assumptes d’honor. Per posar algun exemple, la condemna per la infidelitat femenina, real o imaginaria, en moltes ocasions és la mort. S’estima que cada any, moren més de 300 dones al Pakistan en nom de l’honor.
Hi ha un llibre escrit amb l’història de la Muktar Mai que es titula:
Deshonrada.
Si l’història us ha despertat una mica d’interès, us recomano que us el llegiu.
"Yo, Mukhtaran Bibi, perdí la conciencia de mí misma, pero nunca olvidaré las caras de aquellos brutos. Para ellos, una mujer no es más que un objeto de posesión, de honor o de venganza. Se casan con ella o la violan según su concepción del orgullo tribal. Saben que una mujer humillada así no tiene otra salida más que el suicidio. Yo no les concedo mi perdón, ni mucho menos, pero intento explicar a los extranjeros, que me acribillan a preguntas, cómo funciona la sociedad del Penjab. Como si fuese un objeto con el que pueden hacer lo que quieran. La verdadera pregunta que mi país debe plantearse es muy simple: si la mujer es el honor del hombre, ¿por qué quiere violar o matar este honor?" Su relato resulta estremecedor; su acusación, inequívoca, sin ambigüedades. Fue violada, humillada. Debería haberse suicidado según la tradición. Pero se rebeló, gritó, atrajo la atención del mundo entero y logró que los infames fueran juzgados. En las páginas de este libro relata su odisea y retrata una sociedad, unas costumbres, que nos transportan a un mundo ancestral, exótico, colorista… y cruel.
Diuen que per amor i per una dona es pot arribar a perdre el cap, fins i tot es pot arribar a embogir i per el que sembla, segons els historiadors alemanys Hans Kaufmann i Rita Wildegans, Van Gogh i va perdre l’orella.
Desprès un cop feta la caminadeta, hi ha l’opció de fer un recorregut per la fageda amb un carró.
· Trinity Church: d’estil gòtic, va ser construïda el 1846. entre el gratacels queda empetitida.
Cinquena Avinguda. 
A prop de la cinquena avinguda hi trobem el Museum of Modern Art (MoMa), que ofereix una de les millors col·leccions d’art modern del món. Us recomano:
Central Park:
Dins del parc hi trobem:
Bethesda Fountain.
Lower Manhattan:
Little Italy i Chinatown. 
Soho i Tribeca.
Greenwich Village:
Flatiron Bulding.
Chrysler Building i la Grand Central Terminal. 
La Grand Central Terminal, és una joia del beaux arts i un dels edificis més emblemàtics de New York. Cal destacar el vestíbul principal i la manera de separar el tràfic de cotxes, peatons i trens.