CATS.

Fa uns anys vaig visitar Londres i entre moltes altres coses vàrem decidir anar a veure un musical.
Cats va ser l’escollit. Des de sempre he sentit una especial animadversió cap als gats. Tot i que divideixen a la societat entre els que els troben enigmàtics i misteriosos i els que els trobem senzillament abominables, el musical va ser realment espectacular.
Us preguntareu perquè us parlo d’aquest musical quan ni a Londres ni a Barcelona esta en cartellera. Senzillament perquè m’ha caigut aquest mati a les mans el programa de l’actuació d’aquell dia i he recordat amb molta simpatia aquell musical.

El musical va ser composat per l’Andrew Lloyd Webber i estrenat a Londres el 1981. basat en el llibre de poemes de T.S.Eliot “Old Possum’s Book of Practical Cats” parla d’una comunitat de gats (els Jellicles). Una nit a l’any es reuneixen i esperen l’arribada del seu líder Deuteronomy per triar quin serà, d’ells, l’escollit per a passar a una nova vida al paradís dels gats.
Es va representar per ultima vegada el 11 de maig del 2002 i va ser retransmesa en una pantalla gegant al Covent Garden per a tots aquells que no varen aconseguir una entrada.
La veritat és que en tinc molt bon record i per això us adjunto un tros de l’obre.
Espero que us agradi.

BONES VACANCES A TOTHOM.

TORNO EL DIA 27 DE JULIOL. FINS AVIAT!!!!!

LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE.

Fi de l’apassionant triologia que ha captivat a milions de lectors.
Com no podia ser de cap més manera, S.Larsson aconsegueix amb la tercera entrega de la triologia Millennium, enganxar-nos al llibre des de l’inici.
“ La reina al palau dels corrents d’aire”, és la continuació de la segona entrega i entra en el complex món de la política d’estat i de l’abús de poder que durant molts anys han exercit sobre la Lisbet Salander.
En una trama força complexa, l’autor aconsegueix mantenir la tensió del text, per rematar la feina lligant magistralment tots els punt oberts durant el llibre.
Així que sinò heu llegit cap de les tres entregues us aconsello que ho feu. Segur que no us en penedireu.

QUADRES D'UNA EXPOSICIÓ - MÚSSORGKI.

No sóc cap expert en música clàssica ni tan sols sóc un gran aficionat a escoltar-la assíduament, però reconec que en moments concrets m’agrada escoltar-ne.
L’altre dia mentre feia cua en una oficina bancària, varen sonar unes notes que varen resultar-me molt familiars.
Quan era “jove”, a l’escola varen fer-nos fer un treball sobre un compositor de música clàssica i una de les seves obres.
A mi va tocar-me en MODEST PETROVICH MÚSSORGKI i la seva obra “ Quadres d’una exposició ”.
Així que quan vaig arribar a casa vaig tenir un autèntic desig de buscar el treball, que evidentment no vaig trobar, però el que si vaig trobar va ser la cinta de casset, sí, sí el casset, que jo ja tinc una edat!! I va ser un autèntic plaer escoltar el “ ball del pollets en la seva closca ” mentre recordava els bons moments viscuts a l’escola.
Així que si teniu curiositat per escoltar una mica de música clàssica us recomano “ els quadres d’una exposició” de Mússorgki.

BOYS-DAMM & MORE AMAZING BANDS!

Bon dia amics, ja torno a ser aquí.
Avui, vull recomanar-vos el concert dels Boys-Damm que faran el proper dissabte 11 de juliol a Les Comes (L’esquirol).
El cartell el completen:

MIMMISIKOUS BAND. 20:00 H.
THANKS FOR COMING. 22:30 H.
BOYS-DAMM. 00:00 H.

I fins que surti el sol, podreu gaudir amb la musica del DJ.

Així que apunta-ho a l’agenda i a disfrutar!!

Pròxims concerts on podreu gaudir dels Boys-Damm:
11/07/09 Les Comes - Festa Pasternak

16/07/09 Hostalets de Balenyà

24/07/09 Sant Miquel de Balenyà

31/07/09 Vic - Festes C/Gurb

EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS.

Segurament tothom ha sentit a parlar del llibre de N.H.KLEINBAUM, “El club de los poetas muertos”. Jo fa temps que el vaig llegir i també que vaig veure la pel·lícula. Fa uns dies, entre la fi de “la solitud del nombres primers” i l’espera per llegir la tercera part de Milleniun, va caurem un altre cop a les mans. Va ser un plaer poder-lo tornar a llegir. Us recomano a tots els que no hagueu tingut el plaer de gaudir d’un llibre com aquest, que aneu a la primera llibreria que trobeu i el compreu, segur que us agradarà molt.
La pel·lícula també esta be, però us recomano molt més el llibre.
Per posar-vos una mica la mel als llavis, us diré que parla de la manera com un professor introdueix als seus alumnes a la poesia i a viure el moment present ( Carpe Diem).
Al llibre, hi trobem un munt de cites que et fan pensar i reflexionar sobre el seu veritable significat:


"Las palabras y las ideas tienen el poder de cambiar el mundo..."

"Se escribe y se lee poesía, no porque sea bonita, sino porque formamos parte de la Humanidad. Se escribe y se lee poesía porque los seres humanos son seres con pasiones [...] la poesía, el amor, la belleza, ésa es nuestra razón de ser".

No limites la poesía sólo al lenguaje. La poesía está presente en la música, en la fotografía, incluso en el arte culinario; dondequiera que se trata de presentar la opacidad de las cosas para hacer que brote su esencia ante nuestros ojos. Dondequiera que algo esté en juego, ahí se produce la revelación del mundo. La poesía puede estar oculta en los objetos o las acciones más cotidianas, pero nunca, nunca debe ser común".

NEDA, LA VEU DE LA CONSCIÈNCIA.

Fa uns dies escoltant el programa de radio “El món” de Rac1, dins la tertúlia del matins, comentaven el tema de més actualitat a nivell internacional del dia, com eren les eleccions a la presidència de l’Iran. Una cosa va cridar-me molt l’atenció i va deixar-me de “molt mal rotllo”. La noticia, era la mort de una jove estudiant de 26 anys, a la que havien disparat durant les manifestacions per els carrers de Teheran. En la mateixa tertúlia l’anomenaven el símbol de la revolució Iraniana.
Neda, que en Persa vol dir “Veu”, s’ha convertit involuntàriament en el símbol de una revolució, això m’esgarrifa al mateix temps que fa preguntar-me moltes coses sobre la naturalesa de l’espècie humana.

- Realment estar al poder val reprimir al teu poble d’aquesta manera?
- No es suposa que els nostres governants han de proporcionar-nos una vida millor?
- Què és això “un dany col·lateral” com ho anomenen ells?
- Senyor Ahmadineyad, Senyor Musavi val la pena pagar aquest peatge per arribar al poder?

No ho ser, potser mirant el vídeo que el regim Iranià no va poder censurar, entendràs que hem faci aquest munt de preguntes.