Sonrisas de Bombay. El viaje que cambió mi destino.
Hi ha llibres que es poden llegir desprès de fer un gran esforç per no deixar-los a les poques pagines del seu inici, i n’hi ha que un cop as llegit dues pagines ja no pots parar fins a la seva fi.
D’aquest últim grup és el llibre que us vull recomanar.
És un relat per situar-nos en la realitat d’un país tant exòtic com desconegut per a molts de nosaltres, on moltes vegades ens hem plantejat passar-hi les nostres vacances estivals, sense de ben segur ni tants sols haver-nos plantejat trobar-hi cap de les moltes coses que ens explica l’autor del llibre.
En Jaume Sanllorente ens introdueix al fons de l’anima dels nens dels que ens parla, ens transporta fins a convertir-te en un d’ells, i a partir de cada vivència, de cada succés t’emociona i et fa caura alguna que altre llàgrima.
En realitat aquest llibre serveix per fer-nos veure la crueltat que pateixen molts nens al mon i sobretot per fer-nos reflexionar sobre la vida que tenim i la que ens hagués pogut tocar viure.
Un cop llegit el llibre tot tindríem que fer-nos alguna reflecció sobre el mon en que vivim, jo em pregunto si algun gran dirigent mundial esta fent alguna cosa per posar fi a situacions com aquesta.
A mi en particular em crea un sentiment de profunda tristor, de la qual no em puc desempallegar.
Són problemes els nostres grans dilemes diaris?
Estem fent alguna cosa per canviar res?
A ben segur que podríem començar aprofundint una mica mes en el projecta del Jaume Sanllorente.
http://www.sonrisasdebombay.org/
Hi ha llibres que es poden llegir desprès de fer un gran esforç per no deixar-los a les poques pagines del seu inici, i n’hi ha que un cop as llegit dues pagines ja no pots parar fins a la seva fi.
D’aquest últim grup és el llibre que us vull recomanar.
És un relat per situar-nos en la realitat d’un país tant exòtic com desconegut per a molts de nosaltres, on moltes vegades ens hem plantejat passar-hi les nostres vacances estivals, sense de ben segur ni tants sols haver-nos plantejat trobar-hi cap de les moltes coses que ens explica l’autor del llibre.
En Jaume Sanllorente ens introdueix al fons de l’anima dels nens dels que ens parla, ens transporta fins a convertir-te en un d’ells, i a partir de cada vivència, de cada succés t’emociona i et fa caura alguna que altre llàgrima.
En realitat aquest llibre serveix per fer-nos veure la crueltat que pateixen molts nens al mon i sobretot per fer-nos reflexionar sobre la vida que tenim i la que ens hagués pogut tocar viure.
Un cop llegit el llibre tot tindríem que fer-nos alguna reflecció sobre el mon en que vivim, jo em pregunto si algun gran dirigent mundial esta fent alguna cosa per posar fi a situacions com aquesta.
A mi en particular em crea un sentiment de profunda tristor, de la qual no em puc desempallegar.
Són problemes els nostres grans dilemes diaris?
Estem fent alguna cosa per canviar res?
A ben segur que podríem començar aprofundint una mica mes en el projecta del Jaume Sanllorente.
http://www.sonrisasdebombay.org/
Hola!!
ResponEliminaEnhorabona pel blog!! Està bé, gràcies pel text de La Noche, m'ha agradat molt.
Ja t'aniré seguint la pista, de moment (quan haguem passat la marabunta de la Mariona) ja m'apunto aquest llibre per fer una llegideta.
Ens veiem!! Adéu!!