ENIGMES - Capítol 5

Sóc al llit i no puc treure’m del cap els llums de l’ambulància i la manta metàl·lica a terra cobrint el cos de l’home amb que no fa ni tres hores he estat conversant, Miro el despertador; són les vuit.
Mil preguntes volten dins el meu cap; què ha passat? on és en David?, té relació la mort de l’Edu amb la baralla que havia presenciat el dia anterior? L’he de trobar. Potser ell té respostes a totes les meves preguntes.
Surto esperitat del meu apartament, sé on viu, tot i que quasibé mai no és a casa. Just a la cantonada de casa seva hi ha un bar on es congregen tots els aficionats que marxen a veure el Barça. Miro entre la multitud i no el veig. Pregunto a un senyor si l’ha vist i em diu que és dins el bar. Entro i està llegint l’Sport. Em quedo mirant-lo fixament i de sobte una pregunta em colpeja el cor.
Com li diré el que li ha succeït al seu amic de l’ànima?
Aixeca la vista del diari i fa un glop del cafè que encara fumeja. M’acosto i li dic:
- Hola David!!
- Salut Phil, tu per aquí? també véns a veure el derbi?
- No, no la veritat és que vull parlar amb tu.
- Digues doncs!
- Quan vas marxar ahir amb l’Edu del Vergós què va passar?
- Res, ell va marxar pel carrer dels Dolors i jo catedral avall. Perquè?
- No saps res d’ell,oi?
- No, què vols dir?
- L’Edu és mort.

Potser no és la millor manera de donar aquestes notícies, però el tacte no ha estat mai una de les meves virtuts.

Dilluns al matí. Em llevo d’un humor diferent als darrers dilluns de la meva vida, avui tinc il·lusions renovades. Per primer cop en molt de temps em sento feliç d’anar a la feina.
Ara ja no tinc excusa per arribar tard, fins i tot tinc cotxe d’empresa.
A les vuit menys cinc entro a les oficines del gremi.
És un edifici annex a la casa del Sr.casanovas. Ara ja no ens tutegem. Ell ara, és el meu cap.
A l’edifici hi ha una recepció amb dues noies que em saluden cordialment. Irene, una de les noies, m’acompanya fins al despatx del Sr.Casanovas.
És un despatx espectacular, dos cops el meu apartament. Allí s’hi troba el jefe parlant per telèfon, penja, i em saluda:
- Bon dia Phil, apunt per començar?
- Sí ,és clar!! però què li ha passat a la ma? li pregunto.
- No res, dissabte amb un martell vaig aplastar-me un dit, però no serà res.
- M’instal·lo al meu despatx i entra la que serà la meva secretària. És, no sé com descriure-la, no és la secre que tot home voldria tenir. Té uns vint-i-vuit anys a cada cama i una mala llet que tomba d’esquena a terra, la seva benvinguda és:
- No serveixo cafès, ni envio caixes de bombons a dones enganyades.
A les tres de la tarda tinc una reunió amb el cap de reproducció assistida de vaques i el Sr.Casanovas. Sóc el primer d’arribar, xafardeixo una mica pel despatx. Per la vidriera veig el Sr.Casanovas amb un sobre gros a la mà escridassant al seu fill. De sobte apareix la seva filla i tots tres gesticulen de manera molt agitada.
Obro la finestra però és massa lluny per sentir de què parlen. De cop Severí dóna un mastegot a l’Adrià i marxa direcció cap al despatx. A l’entrar no s’espera trobar-me, suposo
- Què fas aquí?
- Tenim reunió ara a les tres, ho recorda?
- Sí,sí tens raó, on és en Pere?
- Encara no ha arribat.
Deixa el sobre a la taula i em diu:
- Ja torno.
La meva capacitat per ficar-me en problemes és mundialment coneguda. El sobre que ha deixat el Sr.casanovas sobra la taula és un sobre força corrent, això sí, està ple de taques i de faltes d’ortografia. Entre la ranura del sobre sobresurt la punta d’una fotografia. Hi dono un cop d’ull. El cor em fa un salt, no puc creure el que estic veient, és massa irreal perquè allò sigui veritat.
Dins del sobre també hi ha una targeta de memòria d’una càmera de fotos. Com qui no vol, l’agafo i me la poso dins la butxaca. Es torna a obrir la porta. És en Pere. Ens saludem i torna a entrar el Sr.Casanovas, agafa el sobre d’una revelada i el tanca a la caixa forta.
Estic salvat, no ha mirat dins del sobre per comprovar el material.

Continuarà...
Propera i ultima entrega dimecres 24/12/2008.