ENIGMES CAPÍTOL 4

De bon matí, rebo una trucada del meu cap:
- El Sr.Casanovas vol veure’t a casa seva aquest mateix matí.
Després de passar per la dutxa i prendre un cafè ràpid surto de casa tot esperitat i tot sigui dit, molt encuriosit.
A l’arribar Severí m’ofereix alguna cosa per beure, la Graciela em serveix un cafè del bons, no com els que solen sortir de la meva oreley.
Després de vàries voltes sobre coses trivials, Severí m’ofereix posar publicitat al setmanari pel que jo treballo.
- Però Sr.Casanovas, som dissabte, i aquests temes els ha de parlar amb la secretària!!!!
- Sí,sí, ja ho sé, també t’he fet venir per parlar-te d’un altre tema.

Potser el seu fill m’havia vist prop d’on va tenir lloc la trifurca de la nit anterior, però tot i així, jo no tinc res a veure amb tot allò, ni tant sol sé per quins motius havia succeït aquell enfrontament, la veritat és que els homes poderosos tenen un no sé què que t’acollona, però he d’estar tranquil.

- Noi, m’has caigut bé, crec en les teves possibilitats i vull oferir-te feina, concretament voldria que fossis el cap de comunicacions del gremi vaquer.
- Collonut !! deixo anar, és una feina que em permetrà deixar l’apassionant món de la necrològica i de pas els meus ingressos deixaran de ser tant miserables com fins ara.

A la nit ho celebrem amb tota la colla. Estic exultant. El vergós els dissabtes a la nit deixa de ser un bar tranquil per convertir-se en un niu de gent. Avui com cada dissabte "la noche del leeds" ens fa gaudir un cop més, conec cada una de les seves cançons, però mai em canso d’escoltar-los, saludo als habituals de les nits del Vergós, m’acosto a la barra i parlo una mica amb Emma. En aquests moment és com si em faltessin les paraules i la veritat és que semblo una mica tonto. Ella em mira, somriu i llavors gairebé sempre marxa, però aquesta nit, estic massa espitós com per no saber què dir, la miro directament als ulls i li dic:
- Emma vols que t’acompanyi a casa quan tanquis el bar??
ella somriu i em diu :
- Potser un altre dia. Em cluca l’ullet i marxa.

Què ha volgut dir això, és un no pietós, o deixa una porta oberta?
Al costat de la barra s’assenta l’Edu "el petes" i en David, i em parlen del Barça i del derbi del diumenge a la tarda.
En David va al lavabo i l’Edu aprofita per dir-me:
- Phil, perdona per lo d’ahir a la nit!
- Tranquil, no has de donar-me explicacions.
I continuem parlant del Barça i de tot el que es pot parlar després de vàries copes.
Tot d’una per la porta entren un grup de nois i noies, dels que no solen freqüentar aquest tipus de bar, i s’assenten a la sala petita.
L’Edu i en David es diuen alguna cosa a l’orella i marxen.
Del grup que acaba d’arribar s’aixeca un noi i surt darrere seu, porta una gorra i entre la multitud no puc veure qui és.

Continuo observant la gent gaudir del concert, en Jordi introdueix un altre tema mentre la resta de la banda manté la tensió del públic.
A la poca estona torna a entrar el noi de la gorra que tant esperitat ha sortit darrera de l’Edu i en David, es dirigeix al WC, es treu la gorra es passa aigua per la cara i es mira al mirall. La meva sorpresa és a l’identificar el noi. És l’Adrià Casanovas. A través del reflex del mirall li puc veure la cara perfectament. Sospira profundament i torna a la taula, agafa el gin tònic que li ha servit l’Emma i se’l veu d’una tirada, va cap a primera fila del concert i salta i balla fins ben entrada la matinada.
Passades les cinc de la matinada, surto cap al cotxe. Al final del carrer, just abans de travessar el pont es veuen llums de cotxes de policies i ambulàncies, m’acosto i pregunto a un mosso amic meu:

- Ei, Quim, què ha passat?
- L'Edu "el Petes", és mort!!!
Continuarà.....
Propera entrega dilluns dia 22-12-08