ENIGMES CAPÍTOL 3

Han passat uns quants dies i la meva vida al diari continua en la mateixa línia; les necrològiques es van succeïnt, tot i que hi intento donar el meu toc artístic, la mort, mai ha tingut gaire joc.
L’article del semen de toro està gairebé enllestit. El peix bullit em suggereix que li ensenyi al Sr.Casanovas el resultat del meu treball, així que agafo el meu micra atrotinat i vaig a casa del vaquer.
A l’arribar, parlo amb el senyor Casanovas, la veritat, és que per primera vegada algú s’entusiasma amb el que jo he escrit; no sé si una vida en mig de vaques i semen de toro han obnubilat el criteri d’aquest bon home, però fins i tot proposa que ens tutegem,
-Digue’m Severí, home, a partir d’ara!!.
La conversa s’ha anat allargant fins a l’hora de dinar i m’ofereix quedar-me a dinar.
Evidentment accepto sense gaires contemplacions; els meus dinars solen consistir en un sandwick de pernil dolç i formatge o qualsevol altre cosa semi comestible.
La conversa a l’hora de dinar em dóna a entendre que la família i l’educació cristiana són molt importants pel Sr.Casanovas. Tot d’una en Severí em pregunta per les meves tendències religioses i li responc amb un evasiu:
- Sí, sóc creient, però no molt practicant.
La veritat és que la meva relació amb l’església es resumeix a escasses assistències a casaments i enterraments, no gaire més.
Després de dinar li agraeixo la seva hospitalitat i marxo.
Al vespre, com cada nit, peregrino fins al Vergós, el fet de poder veure a l’Emma justifica la caminada i el fred.
Mai l’hi he expressat els sentiments que desperta en mi, voldria llevar-me cada dia al seu costat i estic segur, que seria la mare ideal pels nostres fills, així que quan l’amic Jack Daniels em doni el valor suficient li expressaré tot el que sento per ella.
Mentre aparco el cotxe, a l’esplanada del pont vell, una sorprenent imatge capta la meva atenció. Adrià Casanovas etziba un potent cop de puny al nas de l’Edu “el petes” i surt a tota velocitat amb el seu tot terreny, m’acosto a l’Edu i l’ajudo a aixecar-se.
- Què Edu, un client descontent?
- Ves a la merda!!!!!!!
I marxa renegant amb el mocador xop de sang.

Continuarà...
Propera entrega dijous 19/12/2008.