ENIGMES - CAPÍTOL 1

La bateria de l'Ignasi sona rítmicament, i al so de "aprendiendo a soñar" em fa volar la imaginació. El fum i la Noche del leeds m’acullen al meu refugi nocturn.
El Jack Daniels, una nit més, torna a ser el meu company de taula, mentre Emma , la cambrera del Vergós, se m’acosta i em diu:

Philemon, m’esperaràs quan....
ti..tit,ti..tit...

Dilluns 7:25 a.m.
Els somnis mai es fan realitat, si fos així els dilluns no existirien.
Bé, com ja sabeu, em dic Philemon, un d’aquells noms que et predestinen a fracassar, i en el meu cas, fins ara, no ha sigut una excepció.
Em carrego de coratge i surto del llit, obro l’armari i no hi tinc cap camisa planxada, un dia mes aniré arrugat com una pansa, obro la nevera i està igual que el meu compte corrent...BUIDA.
És igual,camí de la feina pararé en algun bar a fer un cafè.
El més trist dels dilluns no és que sigui dilluns, és tornar a la feina, on trobaré el meu cap amb aquella cara de peix bullit, i el seu primer bon dia serà:
Phil, les necrològiques per al migdia, va, que tornes a arribar tard.
Passaré per davant la taula de la seva secretària i em mirarà amb aquella cara de voler dir: que n’ets de desgraciat, i per acabar d’arrodonir el dilluns al matí, davant meu em trobaré en Josep,una barreja d´ET i " la niña del exorcista", que em dirà:
Què tal el finde?????
Per cert, treballo en un petit setmanari, que sobreviu gràcies a quatre subscriptors juràssic, dels quals aviat escriure la seva necrològica i que continuen pagant religiosament les seves quotes, gràcies a les quals continuem subsistint.
En l’actualitat, a part de les meves necrològiques, en cara de peix, m’ha assignat un apassionat article sobre la qualitat i varietat del semen de toro a Catalunya.
Així,que aquest matí, l’ompliré amb una visita al vaquer més important de la comarca.
El senyor Casanovas, president del gremi de vaques de Catalunya, és un home d’uns cinquanta anys i uns 120 kg, desprèn un forta barreja de perfum car i suor, del dia, això sí!!!
Viu en una fabulosa casa senyorial en un poble a no gaires quilometres d'aquí.
A l’arribar, em donen la benvinguda dos dòbermans, molt semblants a la seva dona, no pel seu físic, sinó per les males puces que gasten.
El senyor em rep i em presenta la Sra. Núria i els seus dos fills, Adrià d’uns 29 anys i Laia de 25, la veritat és que la seva cara m’és familiar, tot i que no aconsegueixo situar-los.
Em fan una salutació, com la que fan els nois que han anat a una escola de pagament i continuen fent-se confidències i rialles de complicitat com si ningú no els pogués veure.
Després de quatre preguntes que m’he preparat, escoltar les característiques que ha de tenir un bon semen i la importància del braguer de les vaques, marxo amb la sensació que avui és l’inici d’una nova etapa en la meva vida.


Continuarà
Propera entrega dissabte 13/12/2008.