HIKIKOMORI.

Ahir, a la sala d’espera de la consulta del dentista, tot fullejant una revista, vaig llegir un article que va fer-me reflexionar molt i com a pare va deixar-me molts interrogants oberts.
Potser com jo sou dels que no heu sentit a parlar mai del HIKIKOMORI.
La veritat és que jo fins ahir tampoc. Així que us faré cinc cèntims de què es tracta.
HIKIKOMORI en japonès vol dir inhibició, reclusió, aïllament. Aquest és el nom que reb el transtorn que pateixen prop de 1.200.000 adolescents japonesos.
Aquests adolescents de cop i volta decideixen tancar-se a casa, a l’habitació majoritàriament però també a qualsevol lloc de la llar. Un cop tancats s’aïllen completament del món exterior i no volen mantenir relació de cap tipus amb ningú. Els motiu majoritàriament són la por al fracàs, al desengany a qualsevol cosa que no els deixi ésser prou competitius dins la complicada societat japonesa. Pel que fa a la família, l’única cosa que fan és amagar la situació del seu fill ja que és una vergonya davant la societat tenir un fill amb aquest transtorn. L’únic que fan és donar-los aliments i videojocs per cobrir les seves necessitats, ja que normalment aquests joves dormen de dia i juguen a les consoles de nit.
Dins d’aquest transtorn hi ha diferents perfils de comportament:
- Alguns surten de nit però no es comuniquen amb nungú.
-Altres al sentir-se pressionats pels seus pares actuen violentament o els amenacen amb suicidar-se.
El 41% dels efectats estan entre 1 i 5 anys tancats.
No us sembla esperpèntic que algun fill vostre patís un transtorn d’aquest tipus?
Què porta a un adolescent a recluir-se així?
Quina relació tenen aquests joves amb els seus pares?
Com a pare pots permetre el tancament d’un fill teu i no fer res per por de l’opinió de la societat?
No sé però suposo que també us esteu fent un munt de preguntes. Si voleu, podeu deixar a l’apartat de comentaris la vostra opinió i ho podem comentar entre tots els interessats.